Avui / Cultura, 24 de setembre de 1998
Ningú no pot qüestionar que el cinema s’ha alimentat durant tota la seva existencia dels temes que li ha ofert la literatura, i que si hi ha un corrent fílmic especialment literari, aquest és el cinema negre. Últimament, però, assistim a una simbiosi ben curiosa entre el cinema i la literatura: el cinema continua cercant els seus arguments en la literatura i aquesta s’aprofita del cinema per promocionar obres i autors concrets. Aquesta pràctica, que és comuna arreu, s’ha convertit gairebé en l’única forma de promoció de la novel·la de gènere criminal en el nostre país, després que els editors —invocant la unicitat de les tendències del mercat— hagin decidit clausurar totes les col·leccions especialitzades. Aprofitem, doncs, des d’aquí per parlar de tres grans autors que són a la base argumental de tres èxits recents de la nostra cartellera: Jackie Brown, L.A. Confidential i El gran Lebowski.
Elmore Leonard
L’èxit del film de Quentin Tarantino, Jackie Brown, ha decidit Ediciones B a acelerar les reedicions en butxaca de diverses novel·les d’Elmore Leonard que ja havien aparegut a la col·lecció Crimen & Cia. de Versal: Chantaje mortal (1974), Joe La Brava (1983) i Bandidos (1987). Aquestes, junt amb la que donà lloc al film de Tarantino, Cocktail explosivo (1992), Pronto (1994), Tu ganas, Jack (1996) i Touch (1997), són les novel·les de Leonard que ara mateix es poden trobar a les llibreries. A més del guió de l’adaptació que Tarantino va fer per al seu film i que ha editat Empúries.
Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925) començà a publicar westerns fins que a finals de la década dels seixanta canvià per dedicar-se a la novel·la de temática criminal, primer en la línia de la novel·la negra clàssica i a partir de 1975 ja amb un estil més personal. En la seva obra destaca l’ambientació, tant si l’acció transcorre a Detroit, Miami, Bal Harbour o Nova Orleans; els diàlegs col·loquials i brillants i uns personatges que solen ser mafiosos o malfactors de segona fila, ja més aprop de la jubilació que no pas dels furors juvenils.
L’obra de Leonard recorda la d’un altre mestre en això dels diàlegs i els personatges crepusculars: George V. Higgins, l’autor de La jugada d’en Digger (1973) i Els amics de l’Eddie Coyle (1972). Potser perquè aquesta darrera novel·la comença així: «En Jackie Brown, de vint-i-set anys, sense canviar d’expressió, va dir que podía aconseguir armes». Curiós, oi?
Pel setembre està anunciada l’adaptació de Cuba libre —que tindrà adaptació cinematográfica dels germans Cohen—; i ara mateix Leonard treballa en un nou projecte, Be Cool, que podría incloure el grup de rock Aerosmith en l’argument.
James Ellroy
També l’èxit d’un film, en aquest cas L.A. Confidentialde Curtis Hanson, ha posat d’actualitat l’obra de James Ellroy (Los Angeles, 1948) a Espanya. Nou anys han passat entre la primera traducció d’Ellroy al castellà, La dalia negra, a la col·lecció Crim de Martínez Roca, i Mis rincones oscuros, l’obra més esperada del primer semestre d’aquest any.
Un bon moment, doncs, per conèixer l’obra de l’autor més interessant del panorama negre actual, des de Réquiem por Brown (1981), passant per la trilogía del sergent Lloyd Hopkins —Sangre en la luna (1984), A causa de la noche (1984) i La colina de los suicidios (1986)—, el quartet de Los Angeles, la seva obra mestra —La dalia negra (1987), El gran desierto (1989), Los Angeles Confidencial (1990) i Jazz blanco (1992)—, la primera entrega de la nova trilogía Underworld USA —América (1995)— i la novel·la autobiogràfica Mis rincones oscuros (1996).
Mis rincones oscuros és la crónica de la investigación menada per James Ellroy, juntament amb el policia jubilat de la Brigada Criminal de l’Oficina del Sheriff del comtat de Los Angeles Bill Stoner, sobre l’assassinat el 1958 de la seva mare, Geneva Hilliker Ellroy, a partir del dossier Z-483-362 d’homicidis no resolts. Una mirada introspectiva a la propia vida i a l’obsessió pel crim, el sexe i la mort, i al seu Walk on the Wild Side amb l’alcohol, les drogues, la bogeria i la presó. Un pasar factura a Geneva i al passat, i la redempció per l’escriptura.
Mentrestant, haurem d’esperar per poder veure el documental que s’ha estrenat aquest any als eua, James Ellroy, Demon Dog of American Crime Fiction.
Raymond Chandler
El cas del film dels germans Cohen El gran Lebowskiés tota una altra història. Ni els Cohen pretenien fer una adaptació de La gran dormida de Raymond Chandler, ni possiblement ningú aprofitarà l’èxit del film per rellançar l’obra de Chandler (Chicago, 1888 – La Jolla, 1959).
Joel i Ethan Cohen, com ja van fer a la revisió del cinema de gàngsters que era Muerte entre las flores a partir de La clau de vidre, de Dashiell Hammett, han fet una recreació del més mític detectiu de la novel·la negra, el Philip Marlowe de La gran dormida, i l’han plantat a Los Angeles dels noranta sota l’aparença de Jeff Lebowski, El Nota.
Aquesta pot ser una bona excusa per rellegir La gran dormida (1939), però també altres títols fonamentals de l’obra de Chandler com Adéu, nena (1940), La dama del llac (1943) i El llarg adéu (1953), totes a Seleccions de la Cua de Palla, d’Edicions 62. També per tornar a veure adaptacions cinematogràfiques com La dama del llac de Robert Montgomery, El somni etern de Howard Hawks, Adiós, muñeca d’Edward Dmytryk i El llarg adéu de Robert Altman.
