Avui / Cultura, 9 de desembre de 1999
Poques vegades un afroamericà havia protagonitzat una història policíaca si no era en el paper de l’innocent injustament perseguit, a l’estil del saxofonista Maxwell Jones que apareix en el relat «Una noche en Barcelona» (1947), de William Irish. La qüestió racial, que només havia fet acte de presència d’una manera marginal a la novel·la negra, en obres com L’odiat i Com dorm la bèstia, de Don Tracy; Els astuts i els encantats, de Richard Jessup; Sota la pell, de William P. McGivern i Carrer sense retorn i Descenso a los infiernos, de David Goodis, va centrar la producció literària d’aquell sacsejador de consciències que va ser Chester Himes (1909-1984), tant a les obres de caràcter social com a les policíaques. Els negres, que sempre havien tingut un paper subaltern a la novel·la negra, finalment es convertien en protagonistes.
La creació de la sèrie protagonitzada pels policies Taüt Ed Johnson i Enterramorts Jones, iniciada amb la novel·la Per amor a Imabelle (1957) i que va finalitzar amb la inacabada i delirant Plan B (1983), en què els policies morien enfrontats en distintes posicions davant l’home blanc, va obrir una via a la creació de nous personatges afroamericans, amb històries en què la qüestió racial sempre hi era present. Autors com Robert Deane Pharr, Herbert Simmons, Henry Van Dyke, Vern E. Smith, Charles Perry, Clarence Levi Cooper Jr. o Donald Goines en són una mostra. I els seus personatges van deixar definitivament enrere la figura de l’oncle Tom.
La creació de la sèrie protagonitzada pels policies Taüt Ed Johnson i Enterramorts Jones, iniciada amb la novel·la Per amor a Imabelle (1957) i que va finalitzar amb la inacabada i delirant Plan B (1983), en què els policies morien enfrontats en distintes posicions davant l’home blanc, va obrir una via a la creació de nous personatges afroamericans, amb històries en què la qüestió racial sempre hi era present. Autors com Robert Deane Pharr, Herbert Simmons, Henry Van Dyke, Vern E. Smith, Charles Perry, Clarence Levi Cooper Jr. o Donald Goines en són una mostra. I els seus personatges van deixar definitivament enrere la figura de l’oncle Tom.
Però l’arquetip principal de la novel·la policíaca és el detectiu privat i molts autors van aprofitar la figura del private eye afroamericà per aportar una nova visió crítica i realista d’una societat que, entre moltes altres tares, té la d’un racisme punyent.
Els inicis
Sorprenentment, els primers detectius privats negres de la història de la novel·la policíaca són obra d’escriptors blancs. Wester Flagg, el privat creat per Veronica Parker Johns, es pot considerar el primer i va aparèixer el 1953 a Murder by the Day i, posteriorment, el 1958 a Servant Problem.
Poc temps després, el novaiorquès Leonard S. Zinberg (1911-1968), autor d’una obra marcadament progresista i antirracista i casat amb una afroamericana, amb el pseudònim d’Ed Lacy va escriure El detective negro (1957), amb què va guanyar l’Edgar a la millor novel·la policíaca de l’any. El seu personatge, Toussaint Touie Moore, detectiu amb llicència i permís d’armes, gaudia d’un cert grau d’integració, fet que no impedia que en algunes ocasions tingués problemes pel seu color de pell. Amb el mateix protagonista, Lacy va publicar el 1964 La hora de la mentira.
Els anys seixanta van ser convulsos. Era una època en què no hi havia res més espantós per a l’Amèrica blanca que un negre amb una pistola. L’explosió dels guetos negres de Harlem, Detroit o Watts el 1964 i el 1965, l’assassinat de Malcolm X el 1965, l’aparició del Black Power el 1966, l’espectacular presentación dels Panteres Negres armats desafiant la policia en el gueto d’Oakland a Califòrnia el 1967 i l’assassinat de Martin Luther King el 1968, van propiciar la consciència negra. Al mateix temps, però, la comunitat negra entrava a la societat de consum amb l’arribada masiva d’heroïna als guetos, l’expansió del soul —amb l’empresa Motown al capdavant— i els films de blaxplotation —contracció de black i explotation, una mena de sèrie B dels anys setanta per al consum de la comunitat afroamericana.
La figura de Shaft
És en aquesta conjuntura que apareix la figura de John Shaft. Excombatent a Vietnam, de retorn de la guerra entra en un despatx de detectius i més tard s’estableix pel seu compte a Times Square. Producte del Harlem novaiorquès, Shaft fou concebut per l’escriptor blanc Ernest Tidyman (1928-1984) i va fer acte de presència el 1970. Alt, fort i violent, sexualment irresistible i ideològicament proper al feixistoide Mike Hammer, de Mickey Spillane, Shaft odia els jueus i els homosexuals. La sèrie sobre Shaft consta de vuit títols i en l'últim, La venganza de Shaft (1975), el protagonista mor.
Més suavitzat, tant pel que fa a la ideologia com a la violència, Shaft va ser portat al cinema en típics black thrillers amb títols com Las noches rojas de Harlem (1971) i Shaft vuelve a Harlem (1972), tots dos del realitzador Gordon Parks, i Shaft en África (1973), de John Guillermin. Shaft, que sempre va ser interpretat per Richard Rountree, també va provocar una sèrie televisiva. Finalment, la comunitat afroamericana disposava d’un privat tan popular com els seus equivalents blancs; encara que creat per un blanc.
Més suavitzat, tant pel que fa a la ideologia com a la violència, Shaft va ser portat al cinema en típics black thrillers amb títols com Las noches rojas de Harlem (1971) i Shaft vuelve a Harlem (1972), tots dos del realitzador Gordon Parks, i Shaft en África (1973), de John Guillermin. Shaft, que sempre va ser interpretat per Richard Rountree, també va provocar una sèrie televisiva. Finalment, la comunitat afroamericana disposava d’un privat tan popular com els seus equivalents blancs; encara que creat per un blanc.
Igualment dels anys setanta és el detectiu de color Samuel Moses Kelly, obra de l’afroamericà Jackson Frederick Burke. Sam Kelly, que apareix en títols com Loction Shots (1974), Trampa mortal (1975), El tango del Kamasutra (1977), Los blues de la loca (1978), Kelly Among the Nightingales (1979)…; és un mestís meitat negre meitat jueu. Viu a Verdi Square —a l’Upper West Side de Nova York— a l’hotel Castlereagh, on exerceix el doble ofici de detectiu d’hotel i de privat que té despatx en la pròpia habitació. La seva amant Robert Bobbie Mounjoy —nascuda Shirlea Blanche Moscowitz— és una esplendorosa rossa de trenta anys, amb els ulls blaus i els cabells arrissats, i regenta un bordell de luxe a l’altra banda de la plaça.
Kelly és el prototip de l’orgull negre, detectiu privat elegant, ben dotat sexualment, amb uns certs aires de macarró, bon gurmet i amb una gran autosuficiencia davant la policia, de la qual havia format part en altres temps. Per bé que les intrigues de Burke són properes a les de la novel·la policíaca clàssica, la qüestió racial, una bona dosi d’humor i la menció de casos reals —com l’afer Serpico—, fan atractives les aventures de Sam Kelly.
L’actualitat
Arribats en aquest punt, el fet que una escriptura blanca fos l’autora d’una sèrie policíaca protagonitzada per un detectiu afroamericà ja no hauria cridat l’atenció. Però els temps havien canviat, i amb l’arribada dels vuitanta van arribar també les detectives negres. L’anglesa Susan Moody (1940) és la creador de la detectiva negra Penny Wanawake, que apareix en una col·lecció de set novel·les publicades entre 1984 i el 1991.
Habitualment, els detectius privats —blancs o negres— són una imatge idealitzada dels propis autors: més joves, més alts, més forts. Aquest, però, no és el cas del detectiu negre Aaron Gunner. Bon bebedor de Chivas, Gunner és més vell, més baix, més calb i, en general, pateix de pitjor salut i d’una vida amorosa més desastrosa que la del seu creador, Gar Anthony Haywood. Haywood volia crear un privat afroamericà allunyat del Shaft de Tidyman. No volia crear un superhome ni un heroi a l’ús, sinó un perdedor que fa l’impossible per salvar la pell. Un personatge que s’adona que, malgrat que les fantasies d’una guerra contra els blancs poden ser necessàries i, fins i tot, satisfactòries, la tradició integradora del moviment pels drets civils de l’única possibilitat de sortida per al col·lectiu afroamericà, a causa de la correlació de forces.
Habitualment, els detectius privats —blancs o negres— són una imatge idealitzada dels propis autors: més joves, més alts, més forts. Aquest, però, no és el cas del detectiu negre Aaron Gunner. Bon bebedor de Chivas, Gunner és més vell, més baix, més calb i, en general, pateix de pitjor salut i d’una vida amorosa més desastrosa que la del seu creador, Gar Anthony Haywood. Haywood volia crear un privat afroamericà allunyat del Shaft de Tidyman. No volia crear un superhome ni un heroi a l’ús, sinó un perdedor que fa l’impossible per salvar la pell. Un personatge que s’adona que, malgrat que les fantasies d’una guerra contra els blancs poden ser necessàries i, fins i tot, satisfactòries, la tradició integradora del moviment pels drets civils de l’única possibilitat de sortida per al col·lectiu afroamericà, a causa de la correlació de forces.
Gunner, que va sorgir el 1988 a Fear of the Dark, és un veterà de l’exèrcit, policia fracassat, que es malguanya la vida fent de detectiu al gueto de South Central de Los Angeles; mentre el seu cosí Del el pressiona constantment perquè deixi de fer volar coloms i s’estableixi com a electricista. La sèrie consta fins ara de cinc entregues i en l’última, When Last Seen Alive (1988), investiga la desaparició d’un germà després de la Marxa d’Un Milió d’Homes.
Rawlins sense llicència
Però el detectiu negre més conegut aquí és Easy Rawlins, gràcies a les bones traduccions i a les acurades edicions d’Anagrama. El detectiu sense llicència Easy Rawlins és obra de Walter Mosley i ha representat la definitiva apertura de la novel·la policíaca afroamericana al món. Rawlins va aparèixer el 1990 a El demonio vestido de azul. Excombatent i extreballador de la Champion Aircraft, d’on acabava de ser acomiadat per un encarregat racista, era contractat per Dewitt Albright —un fosc personatge que li feia mala espina— per localitzar la Daphne Monet, una cantant blanca que acostumava a freqüentar els antres dels barris negres. Rawlins, malgrat tot, agafava la feina perquè necessitava els diners per pagar la hipoteca. I tot això passava a Watts, Los Angeles, el 1948.
Walter Mosley fa una recreació minuciosa de l’atmosfera i de la vida del gueto negre de Los Angeles i Easy, sota l’aparença innocent i naïf que indica el seu nom, sempre es troba embolicat en tota mena d’històries de crims i violència, perquè la vida dels negres a Watts no ho és gens de fàcil. Les aventures de Easy Rawlins continúen amb Una muerte roja (1991), ambientada el 1953 en una Amèrica immersa en la caça de bruixes. Rawlins s’ha convertit en propietari clandestí d’un bloc d’apartaments, resultat de la inversió dels diners guanyats en el cas anterior, del qual, teòricament, només n'és el porter. Els negocis els hi porta un administrador negre i gras, Moffas, que als ulls de tothom treballa per a un inversor blanc. L’FBI pressiona Rawlins amb uns impostos no pagats perquè espiï un jueu comunista i s’infiltri en l’església baptista on ha organitzat una xarxa de beneficència.
Walter Mosley fa una recreació minuciosa de l’atmosfera i de la vida del gueto negre de Los Angeles i Easy, sota l’aparença innocent i naïf que indica el seu nom, sempre es troba embolicat en tota mena d’històries de crims i violència, perquè la vida dels negres a Watts no ho és gens de fàcil. Les aventures de Easy Rawlins continúen amb Una muerte roja (1991), ambientada el 1953 en una Amèrica immersa en la caça de bruixes. Rawlins s’ha convertit en propietari clandestí d’un bloc d’apartaments, resultat de la inversió dels diners guanyats en el cas anterior, del qual, teòricament, només n'és el porter. Els negocis els hi porta un administrador negre i gras, Moffas, que als ulls de tothom treballa per a un inversor blanc. L’FBI pressiona Rawlins amb uns impostos no pagats perquè espiï un jueu comunista i s’infiltri en l’església baptista on ha organitzat una xarxa de beneficència.
Saltant al 1956, a Mariposa blanca (1992), Rawlins, ja casat i pare de familia, és obligat per la policia a investigar la mort d’una prostituta blanca en un barri negre, després d’una onada d’assassinats de dones negres que havia despertat ben poc interès a la policia.
Ja en temps del president Kennedy, el 1961, a Betty la Negra (1994), Easy ha estat abandonat per la seva dona, Regina, que s’ha endut la petita Edna, i continua fent-se càrrec de Jesús —el nen mexicà que havia recollit feia alguns anys—, i de Feather —la filla de la Papallona blanca. Ha perdut els negocis immobiliaris i el contracten per trobar Elisabeth Eady, la criada d’uns blancs rics de Beverly Hills que ha desaparegut, i a la qual Easy havia conegut a Houston durant la seva infantesa.
L’última aventura de Rawlins publicada aquí és Un perro amarillo (1996). Ambientada en el 1963, Rawlins ha posat el cap a lloc, treballa de conserge en un institut d’ensenyament i, fins i tot, hi ha col·locat el seu amic, i perillós assassí, Mouse. Tot sembla anar bé fins que un matí arriba la pertorbadora professora Idabelle Turner i el seu gos, i es desferma una trepidant història de tràfic de drogues i assassinats.
Els amants d’aquesta sèrie esperen la traducció de Gone Fishing (1997) i de Bobby Brown (1999). La primera, obra no policíaca ambientada als anys trenta a Houston que narra l’adolescència d’Easy i el començament de la seva amistat amb Mouse; la segona, situada als anys seixanta en l’inici dels moviments polítics negres.
L’efecte Mosley ha propiciat l’aparició de nous escriptors policíacs durant els anys noranta, que han creat privats negres: Valerie Wilson Wesley i la detectiva Tamara Hayle, que es mou pel gueto de Newark a Nova Jersey i que protagonitza títols com Where Do I Go From Here? (1993), When Death Comes Stealing (1994), Devil’s Gonna Get Him (1995) o el darrer publicat, Easier to Kill (1998); Gary Philips, una mena d’Ellroy negre que ha creat el privat Ivan Monk, que es mou per South Central, a Los Angeles, i apareix a Violent Springs (1994), Perdition USA (1995) i Bad Night is Falling (1996); Grace F. Edwards, creadora de Mali Anderson, amb títols com If I Should Die (1997) o A Toast Before Dying (1998). També hi continua havent autors blancs creadors de negres i privats, James Sallis i el seu personatge Lew Griffin, que fa estralls pels bars de Nova Orleans i del qual ja han aparegut quatre entregues: The Long Legged Fly (1992), Moth (1993), Black Hornet (1994) i Eye of the Cricket (1997).
Novel·la policíaca
La forta presència afroamericana a la novel·la policíaca actual ha despertat un renovat interès pels autors dels seixanta i dels setanta. Per iniciativa de Samuel Blumenfeld i Marc Gerald, fa un parell d’anys que s’ha iniciat un projecte editorial per recuperar l’obra d’aquests escriptors, i que publiquen al mateix temps la col·lecció Old School Books, de Norton & Co., als EUA, l’escocesa Payback Press a Gran Bretanya i la col·lecció Soul Fiction d’Éditions de l’Olivier, a França.
La directora polonesa Agnieszka Holland va adaptar per a la televisió, dins l’excel·lent sèrie Fallen Angels, el conegut conte de Raymond Chandler Vent roig, amb una característica insòlita: va convertir Philip Marlowe en un detectiu negre, ja que, segons ella «seria lògic, per adaptar Chandler a la societat actual, convertit Marlowe en negre».
La directora polonesa Agnieszka Holland va adaptar per a la televisió, dins l’excel·lent sèrie Fallen Angels, el conegut conte de Raymond Chandler Vent roig, amb una característica insòlita: va convertir Philip Marlowe en un detectiu negre, ja que, segons ella «seria lògic, per adaptar Chandler a la societat actual, convertit Marlowe en negre».
Mireia Sentís va entrevistar als EUA destacats representants de la cultura afroamericana i l’any passat va publicar-ne el resultat en En el Pico del Águila (Ardola), que inclou una llarga entrevista amb Mosley. Michel Fabre acaba de publicar La rive noire: les écrivains noir américains à Paris 1830-1995 (André Dimanche) amb un capítol dedicat a Chester Himes.
Els usuaris d’Internet també poden fer les seves consultes a l’African American Mystery Page, i seguir l’actualitat de la novel·la policíaca afroamericana, participar en el xat o escoltar els acords de la música que Isaac Hayes va compondré per al film Las noches rojas de Harlem, la cançó de la qual deia que Shaft era «el detectiu negre que és una màquina sexual amb les dones» i a Shaft el tornarem a veure a la pantalla l’any que ve, aquesta vegada interpretat per Samuel L. Jackson, en el remake de l’emblemàtica pel·lícula.
Veritablement, Black & Noir is Beautiful.
