Autobiografia de James Ellroy
Avui /Cultura, 19 de febrer de 1998
Un dels trets essencials de la tragedia grega és l’aprofundiment en el dolor humà com a font de saviesa, amb la finalitat última d’arribar a la catarsi. Aquest és també l’objectiu de Mis rincones oscuros (1996), obra autobiográfica de James Ellroy que acaba de ser publicada en castellà.
James Ellroy (Los Angeles, 1948) conegué el mal des de la infantesa. El 22 de juny de 1958 —un diumenge al matí—, els integrants d’un equip juvenil de béisbol van trobar el cos sense vida de la seva mare, Geneva Ellroy. Havia estat estrangulada amb una mitja i el seu cos abandonat sota uns arbusts en el barri d’El Monte, a Los Angeles. La investigación policial fou infructuosa i finalment s’arxivà el cas.
El record d’aquest assassinat l’ha perseguit tota la vida: quaranta anys més tard, Ellroy, amb l’ajuda del policía jubilat de la brigada criminal del comtat, Bill Stoner, ha dut a terme una nova invetigació del cas que, si bé no ha servit per aclarar el crim, ha tingut una funció catàrtica en fer una introspecció en una etapa de la vida prou dolorosa, resituar la figura de Geneva i pasar comptes amb un passat marcat per l’obsessió en el crim, el sexe i la mort. Una catarsi que ja havia intentat en una de les primeres novel·les, Clandestine (1982), en la qual utilitzava com a punt de partida l’assassinat de la seva mare.
Fill de pares separats, després d’aquest fet dramàtic anà a viure amb el pare i inicià una adolescència fascinada pel sexe, l’entrada furtiva a les cases del veïnat i, sobretot, per un altre brutal assassinat de 1947 que commocionà la societat de L.A. de postguerra: el d’Elisabeth Short, batejada per la prensa de l’època com la Dàlia Negra.
A la mort del pare s’allistà a l’exèrcit i poc després fingí problemas mentals per sortir-ne. L’àngel de Los Angeles inicià llavors una devallada a l’infern dels maleïts. L’alcohol, les drogues, dormir al ras, petits robatoris i diverses estades a la presó el van dur a les portes de la bogeria i de la mort.
El 1977 l’àngel caigut va aconseguir abandonar la beguda i la dexedrina i treballa de caddie en un club de golf de la Ciutat dels Àngels. Aquesta experiència i una certa estabilitat recuperada, així com la necessitat de donar sortida als fantasmes allotjats al seu cap, li van servir per escriure Réquiem por Brown (1981), una tèrbola història de pornografía i joc il·legal ambientada en el submón del golf.
Passa aleshores a crear el primer cicle narratiu, la trilogía del sergent Lloyd Hopkins, un dels personatges més complexos de l’univers ellroià, a les antípodes dels clònics representants de la llei de la novel·la policíaca dels vuitanta. Llop solitari i traumatitzat, reprimit i violent, obsessionat en l’ordre quan no n’hi ha ni a la seva propia vida, és el protagonista de Sangre en la luna (1984), A causa de la noche (1984) i La colina de los suicidios (1986).
Després de la publicació de Silent Terror (1986), una història de serial killer policial que més tard retitulà Killer on the Road en homenatge al Riders on the Storm de Jim Morrison, a l’àngel del mal finalment li arribà l’èxit amb La dalia negra (1987), una recreació del cas que sempre l’ha obsedit per la similitud amb el de Geneva Ellroy.
L.A. Confidential
Ellroy es va plantejar llavors continuar-la amb un cicle narratiu que abracés tota la década dels cinquanta, i que formen junt amb La dalia negra, El gran desierto (1989), Los Angeles confidencial (1990) i Jazz blanco (1992). Aquest conjunt, denominat el quartet de Los Angeles, és una de les visions més àcides, lúcides i desesperançades de la societat contemporània i dels poders que la governen.
Una combinació de ficció i realitat que configura un trencaclosques en el qual cada peça va encaixant en un entramat de traïcions i assassinats. Uns arguments densos i truculents. Un moviment febril com el d’un metrònom embogit el soroll del qual es confon amb la remor dels trets. Una escriptura telegráfica, quasi anfetamínica, per atrapar totes les accions que se succeeixen. Un departamento de policía —el LAPD— com a microcosmos dins la gran ciutat. Les conxorxes i traïcions d’una galería de personatges obsessius, venals, brutals, psicòpates i assassins que representen tots els estaments del poder: policía, gàngsters, fiscals del districte, polítics, empresaris i prensa groga; on no hi ha cabuda per a la innocència. James Ellroy i la ciutat de Los Angeles han quedat indissolublement units per l’impressionant fresc sobre la corrupción, el crim i l’abús de poder a la década dels cinquanta, que representa el «quartet».
La relació entre un autor i la seva ciutat no és cosa nova. De seguida ens vénen a la memoria Kafka i Praga, Joyce i Dublín, Svevo i Trieste, Döblin i Berlín o Pessoa i Lisboa. Ellroy descriu un Los Angeles més verídic que la realitat mateixa, això el fa gran i l’acosta als genis.
Autor d’un univers molt personal, les arrels del qual es poden trobar en Dostoievski i en els autors de novel·la negra més pessimistes —sobretot Jim Thompson— afirma que només li interessa l’obra de Joseph Wambaugh d’entre els escriptors actuals.
Ellroy, que sempre ha dit que li agradaría reescriure la història dels EUAdel segle XX des de la perspectiva del crim, ara treballa en una nova trilogía, Underworld USA, per pasar comptes amb els anys seixanta. De momento ja n’ha publicat la primera entrega, América (1995), on desmitifica l’etapa Kennedy. També té en projecte una novel·la sobre la policia de Wisconsin —d’on era originària Geneva— entre 1932 i 1957.
Segons l’etimologia, àngel prové del grec i significa missatger. Aquesta és la funció literaria de James Ellroy, ell és el missatger del mal. Descriu el mal i els que se’l miren de cara. Exposa, mai judica. Reescriu la història recent per mitjà d’un univers d’obsessions i malsons; fa aflorar la part més fosca —la més perversa— dels individus. Els seus personatges són complexos i tèrbols com la realitat mateixa.
Cal anar amb compte amb James Ellroy i no repetir la història de matar el missatger portador de males noticies. Ellroy és l’àngel del mal.
Ellroy i el cinema
Com passa sovint, tot i que bona part de l’obra d’Ellroy ha estat traduïda al castellà, el reconeixement públic a Espanya li ha arribat gràcies a l’èxit de l’adaptació cinematográfica de L.A. Confidential (1997), dirigida per Curtis Hanson i magníficament interpretada per Kevin Spacey, Russell Crowe, Guy Pearce, Kim Basinger, Danny DeVito i James Cromwell.
Aquesta, però, no és la primera vegada que una obra d’Ellroy arriba al cinema. Anteriorment James B. Harris havia dirigit l’adaptació de la primera entrega de la trilogía del sergent Hopkins, el 1987, Con la ley o sin ella, protagonitzada per James Woods en el paper de Lloyd Hopkins.
També el conte Since I Don’t Have You —publicat en el recull Dick Contino’s Blues (1993)— ha estat adaptat dins la sèrie Fallen Angels, una curiosa producción televisiva en blanc i negre de Sidney Pollack. Aquest capítol el dirigía Jonathan Kaplan i Gary Busey hi interpretava Buzz Meeks. En el nostre país fou emès per Canal+ el juny de 1994 amb el títol Desde que te fuiste.
Curiosament La dalia negra, la máxima obsessió d’Ellroy, encara no ha estat portada al cinema. No obstant això, el cas apareix com a motiu central a Who Is the Black Dalhia (1975, Quién es la Dalia Negra), un telefilm de la NBC realitzat per Joseph Pevner i interpretat per Lucy Arnaz que aquí s’ha distribuït en vídeo. També, d’una manera marginal, apareix en el film d’Ulu Grosbard True Confessions (1981, Confesiones verdaderas), que protagonitzaven Robert de Niro i Robert Duvall.
