Regió 7, 18 de setembre de 1982
«La primera col·lecció de novel·les sobre el tema del crim apareguda en llengua catalana» diu la propaganda, i l’única, podríem afegir-hi. «La Cua de Palla», col·lecció dirigida per Manuel de Pedrolo i editada per Edicions 62 va sorgir el 1963 i va treure 71 títols fins el 1970. Junt als hard boiled de Hammett, Chandler, Ross Macdonald, Hadley Chase, la psicología criminal de Patricia Highsmith o Horace McCoy, Georges Simenon, d’altres noms no tan coneguts, però no per anixò menys interessants: Nicolas Freeling, James M. Cain, Bill Ballinger, Milton K. Ozaki, Alan Hunter, Richard Unekis, Margaret Millar, Ed McBain… àdhuc un parell del mateix Pedrolo.
«La Cua de Palla» es va anticipar més de deu anys al boom de la sèrie negra, com ha reconegut Ricardo Muñoz Suay al seminari sobre novel·la policíaca que s’ha celebrat a Sitges dins la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i això li comportà un doble problema.
Per una banda la qüestió del llenguatge. Difícilment es podien fer unes traduccions realistes en un país que no tenia tradició policíaca —literàriament, s’entén—. A pesar de tot, l’equip de traductors de «La Cua de Palla» va saber trobar un llenguatge planer i col·loquial per a fer parlar en català un Phil Marlowe sense que ens semblés estrany. A aquesta tasca hi van col·laborar escriptors com Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Joaquim Carbó, Rafael Tasis, Ramon Folch i Camarasa, Josep Vallverdú, Maurici Serrahima, Joan Oliver… i tants d’altres.
Per altra banda els problemas amb la censura. Era enrevessat parlar de la corrupción dels estaments oficials, de la policia, de violencia, de sexe, d’assassinats, en un país dirigit per gent que vetllava tant per la nostra integritat moral —de la física, campi qui pugui!—, i que no tolerava que de vegades el «dolent» se sortís amb la seva. I així no és estrany el seguit de supressions que van patir una colla de llibres com El penjat de Saint Pholien de Simenon, El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain, Els culpables tenen por de Chase, Meinard Stam, ara difunt de Freeling, Trucada per al mort de John Le Carré, Enquesta d’Ozakis o Retrat en fum de Ballinger. La col·lecció va desaparèixer el 1970, i passats uns anys era difícil, per no dir imposible, trobar un número qualsevol de la col·lecció.
I vet ací que per l’abril de 1981 torna a sortir novament, amb el títol de «Seleccions de la Cua de Palla», amb diferent numeració i nous muntatges fotogràfics a la portada, del mateix Jordi Fornas, respectant el color groc i negre. Ara, després d’haver-ne sortit ja més d’una quinzena, la qüestió és saber si Edicions 62 pensa només editar-ne una selecció —el nom ho sembla dir—, si treurà «La Cua de Palla» completa o fins i tot si l’ampliarà, com seria de desitjar, amb noves aportacions i seguint amb les acurades traduccions.
