17.4.98

CRIM A LES COL·LECCIONS


Avui / Cultura, 16 d’abril de 1998




El setembre de 1963, Manuel de Pedrolo presentaba La Cua de Palla: «Es tracta d’una col·lecció de novel·les policíaques, gènere literari que arreu del món compta amb nombrosos i fidels seguidors i ací haviem de llegar sempre en llengües manllevades. Ara podem fer-ho en la nostra». Aquesta va ser la primera col·lecció en català de temàtica criminal i fou seguida per Enjòlit i L’interrogant. No van arribar a la dècada dels setanta, una dècada convulsa durant la qual els editors i lectors de novel·la policíaca tenien altra feina, com córrer davant de la policia d’un règim que, finalment, era a les acaballes.

Els vuitanta es van convertir en la dècada de la normalitat i l’esplendor de les col·leccions de gènere policíac en català: l’aparició de projectes com Seleccions de la Cua de Palla, L’Arcà i La Negra en són la prova. Els autors catalans es van abocar al gènere i el crim va arribar a accedir fins i tot a les sèries juvenils, amb col·leccions de guanyat prestigi com La Maleïda.

¿Com és possible, doncs, que a finals dels noranta només en quedin les restes del naufragi? Col·leccions que apareixen i desapareixen, continus canvis de disseny, pèrdua de línies editorials i eclipsament de directors estan a l’ordre del dia.

Hi ha qui ho explica com un fet normal, conseqüència del vaivé de les modes. Altres ho relacionen fins i tot amb la desfeta de l’esquerra, que hauria vist amb bons ulls aquest tipus de literatura com a vehicle ideològic. El cas és que, el que arreu és un dels puntals de la lectura popular, tant aquí com al mercat castellà no passa de ser una successió d’il·lusions, projectes i fallides. Les xifres de venda, en definitiva, són les que manen.

És veritat que vivim en l’època de la immediatesa. Una època dominada pels grans mitjans de comunicació, però això en el cas català arriba a cotes alarmants. Un exemple: s’estrena el film Jackie Brown, de Quentin Tarantino, adaptació de la novel·la Rum Punch, d’Elmore Leonard. Ràpidament apareix el guió de Tarantino, editat per Empúries, quan, en canvi, s’ha de recórrer al castellà per poder llegir la novel·la original de Leonard.

No hi ha cap obra d’Elmore Leonard traduïda al català i, a més de l’adaptació, n’hi ha unes quantes a punt d’estrena: Touch de Paul Schrader, Out of Sight d’Steven Soderbergh i Cuba libre dels germans Coen…

Vist l’estat de les coses el panorama no pot ser més decebedor. Un serial killer recorre les col·leccions de gènere criminal i, valga’m Déu que és bo en la seva feina!

Diccionari de sèries i col·leccions criminals

Agatha Christie
El 1996 Columna i Proa es van unir per crear la col·lecció Agatha Christie i publicar les sèries Poirot i Marple de la Reina del Crim. Aquest va ser el tercer intent de publicar Agatha Christie en català. Ara, amb el mateix disseny de cobertes que l’edició anglesa de Harper Collins, ja en tenim una vintena de títols.

L’Arcà
Un cas absolutament atípic en el panorama de les col·leccions de gènere del nostre país. Editada per Laertes i dirigida per Alfred Sargatal i Eduard Suàrez. L’Arcà és una col·lecció de clàssics de novel·la policíaca, de misteri, terror, gòtica i fantàstica. Una col·lecció ben interessant que des del 1983 ha publicat més de setanta títols, i on es poden trobar des d’Arthur Conan Doyle, Wilkie Collins, G.K. Chesterton i Gaston Leroux, fins a autors més recents que ja han esdevingut clàssics com Roald Dahl, Richard Matheson i Stephen King.

Àrea Simenon
El 1988 l’editorial Àrea va crear el segell Àrea Simenon per publicar l’obra completa de l’autor belga. La iniciativa, però, va ser curta i el 1990 la col·lecció va plegar amb setze títols publicats.

El Balancí Policíac
El 1996 va aparèixer la sèrie més meteòrica de la història de les col·leccions de gènere, tot i que El Balancí d’Edicions 62 té una llarga trajectòria. Només s’hi va publicar un títol: El noi que va seguir Ripley, de Patricia Highsmith.

Barcelona, màxima discreció
El 1987 va néixer Barcelona, màxima discreció, un innovador projecte de Timun Mas, l’editorial que va introduir aquí els contes interactius. La col·lecció estava protagonitzada pel detectiu barceloní Àlex Barcelona. Aquestes novel·les policíaques interactives, sempre amb el mateix personatge, foren escrites per Andreu Martín, Jaume Fuster, Emili Castellanos i Miquel Colomer, i Jaume Ribera. La col·lecció només va treure quatre títols i va desaparèixer l’any següent.

El Cangur: La Cua de Palla
Tercera etapa de La Cua de Palla. Amb la marxa de Xavier Coma de Seleccions de la Cua de Palla, Edicions 62, el 1996, va voler retornar al projecte original de La Cua de Palla de Manuel de Pedrolo i publicar novel·la policíaca europea i nord-americana. Convertida en sèrie dins El Cangur, tot i que segueix la numeració de Seleccions, no acaba de trobar el seu camí.

La Cua de Palla
La mare de totes les col·leccions. Publicada per Edicions 62 i dirigida per Manuel de Pedrolo va treure setanta-un títols entre 1963 i 1970 amb les característiques cobertes grogues. Fou la col·lecció pionera en novel·la policíaca en català i un referent per a qualsevol nou intent.
Donà a conèixer tant els clàssics de la novel·la negra nord-americana com Georges Simenon o algunes obres d’espionatge de John Le Carré. També publicava autors europeus, alguns rigorosament contemporanis com Japrisot, Stewart i Dürrenmatt. Manuel de Pedrolo va ser l’únic autor català representat a la col·lecció.

Enjòlit
L’any 1965, Aymà va crear Enjòlit, una col·lecció per publicar les aventures de James Bond, l’agent 007. La idea era convertir-la en una col·lecció especialitzada en espionatge, amb les obres dels més prestigiosos autors del moment. A més de dotze títols d’Ian Fleming en va publicar dos de Len Deighton i també hi havia d’aparèixer Eric Ambler i Julian Semiònov. La col·lecció va plegar el 1967 i no fou fins sis anys després que Bruguera va publicar les aventures de James Bond en castellà.

Gran Angular: Misteri
Sèrie de misteri apareguda a finals de 1997 dins la prestigiosa col·lecció juvenil Gran Angular de Cruïlla. Inaugurada amb Em diuen Tres Catorze, d’Andreu Martín —una història protagonitzada per la investigadora adolescent Teresa Pi—, l’han seguit traduccions de Judy Allen i Denis Hamley.

L’Interrogant
Editorial Molino, que ja editava l’obra d’Agatha Christie en castellà, es va plantejar de fer-ho també en català. Així va néixer el 1965 la col·lecció L’Interrogant, en la qual només s’hi van publicar quatre títols.

El laberint de paper
El 1988 Empúries va provar sort en el camp de la novel·la interactiva amb una col·lecció de misteri. La col·lecció, adreçada a nois i noies d’entre 10 i 12 anys no va arrelar, i només va publicar dos títols: l’un de David Cirici, l’altre d’Emili Castellanos i Miquel Colomer.

La Maleïda
Primera col·lecció policíaca juvenil en català per a lectors d’entre 10 i 15 anys. Editada per Pirene des de 1987 va publicar autors estrangers de qualitat com Boileau-Narcejac, Susan Saunders, Pierre Gamarra, Wolfgang Ecke i Bill Gillham, per pasar a la introducció masiva de catalans: Joaquim Micó, Jaume Cela i Juli Palou, Josep Gòrriz, Jordi Sierra i Fabra, i Eduard José, el creador de l’inspector Olmedillo. El 1995 la col·lecció va deixar de sortir, amb trenta-quatre títols publicats. Dos anys més tard se’n va fer càrrec La Galera i en continuà l’edició, amb canvi de disseny i la mateixa línia.

La Negra
Col·lecció creada el 1986 per La Magrana i dirigida per Àlex Broch —a qui substituí des de 1988 el malaguanyat Jaume Fuster—, La Negra publicava novel·la policíaca europea i donava sortida a la creixent afició dels autors catalans pel gènere.
De la selecció d’autors destaquen els francesos, que van de Léo Malet i Boris Vian fins a Marc Villard i Didier Daeninckx, i els anglesos, amb clàssics com Eric Ambler, Graham Greene i Ruth Rendell. Els catalans hi són representats per autors que van de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, Jaume Fuster i altres integrants d’Ofèlia Dracs, fins a Andreu Martín, Martí Rosselló i Manuel Quinto. La col·lecció s’interrompí el 1996 amb seixanta-un títols publicats, i es va reprendre el 1998 sense el nom de la col·lecció a la coberta.

Nova Terra: Agatha Christie
Després de la fallida de l’editorial Nova Terra el 1978, La Llar del Llibre, que m’era soci minoritari, es va fer càrrec del fons i convertí el nom de l’antiga editorial en col·lecció. Amb una visió més llibretera, el 1985 va decidir crear la sèrie Agatha Christie i en va publicar més de cinquanta títols —vermells— fins al 1993.

Seleccions de la Cua de Palla
La més interessant i llarga de les col·leccions sobre el crim aparegudes en català. Successora de La Cua de Palla de Pedrolo, va aparèixer el 1981 per rescatar els millors títols de la primera época. Des del número 50 la va dirigir Xavier Coma, que la orientà cap a la novel·la negra nord-americana i hi va publicar els millors autors dels corrents que la integren: Hammett, Burnett, McCoy, Cain, Chandler, Goodis, McGivern, Thompson, Macdonald, Himes o Westlake. Cada cinquanta títols publicava un volum de documentació sobre la novel·la i el cinema negres.

La Teranyina
Cruïlla, l’editorial especialitzada en literatura infantil i juvenil, va crear el 1988 la col·lecció de butxaca per a joves i adults La Teranyina, integrada per tres sèries dedicades a la novel·la policíaca, el misteri i la ciència ficció. Va publicar disset títols fins al 1991, sobre el comissari Katzbach, de Jo Pestum; Sherlock Holmes, de Conan Doyle; Karlotta Kiss, de Werner Meier, i d’autors catalans com Jordi Sierra i Fabra, Montserrat Beltran, Josep Gòrriz i Emili Teixidor.

Thriller Clàssic
Publicada el 1996 per Edicions 62 i dirigida per Carles Prats, Thriller Clàssic pretenia publicar l’obra d’Ian Fleming sobre James Bond i altres autors anglesos. Només va publicar dos títols i va desaparèixer.