Avui / Cultura, 27 de maig de 1999
Ramon Espelt. Ficció criminal a Barcelona 1950-1963. Laertes. Barcelona, 1998.
En una d’aquestes conjuncions de la casualitat, entre la visió del film Apartado de correos 1001 a La2, un dels primers dies de l’any, i la crònica que tres dies després en va publicar Joan de Sagarra a El País, vaig tenir la grata sorpresa de trobar a la segona planta de la llibreria La Central un insòlit llibre titulat Ficció criminal a Barcelona 1950-1963, de Ramon Espelt (Gironella, 1953). Insòlit perquè no es prodiga l’edició d’obres sobre el cinema o la novel·la policíacs al nostre país, i menys en català. Insòlit també per la rigorositat de l’estudi i la documentació que hi aporta, en una época aquesta dominada pels fast books. Doblement insòlit, doncs.
El llibre és una aportació a l’estudi del gènere en el nostre país i recull seixanta-cinc films de temàtica criminal produïts a Barcelona a la dècada dels cinquanta. L’experiència va tenir prou unitat com perquè Laureano Bonet aventurés a El jardín quebrado la possibilitat de considerar-los fruit d’una primera Escola de Barcelona en l’estricte terreny de la cinematografia: des de Brigada criminal, d’Ignasi F. Iquino, i Apartado de correos 1001, de Juli Salvador, ambdues de 1950, fins a El precio de un asesino, de Miquel Lluch, realitzada el 1963, tot i que no s’estrenà fins dos anys més tard.
Seixanta-cinc films policíacs de baix pressupost, produïts per una feble industria cinematogràfica que es movia entre la postguerra i les primeres coproduccions amb l’estranger —amb doble versió inclosa—. Uns films que es debateren entre el cinema document —sobretot pel que fa al rodatge d’exteriors en escenaris naturals que convertien Barcelona en un element cinematogràfic de primer ordre, influencia del cinema negre nord-americà, del neorealisme italià i, més endavant de la nouvelle vague—, i el ferri control de la censura nacionalcatòlica del franquisme, que mai no hauria suportat al·lusions a l’estraperlo, el maquis o simplement a la delinqüència juvenil, si no era per glorificar l’acció de les forces de l’ordre.
Però l’interès del llibre de Ramon Espelt no s’atura en l’anàlisi, la ressenya i l’aportació d’extractes de les crítiques de la premsa del momento, sinó que, per contextualitzar els films, fa un repàs a la producció i consum de ficció criminal durant la dècada dels cinquanta i primers seixanta: les estrenes de films estrangers, sobretot de cinema negre nord-americà, i la influència d’aquests en la producció nacional; la traducció i edició de novel·la policíaca forana i local; les estrenes de teatre policíac; el fet criminal a la ràdio, la televisió, la premsa i el còmic que, d’una manera amena, dóna una visió bastant precisa d’aquest consum cultural de masses a la Barcelona del període estudiat, en què destaca especialment el personatge del detectiu Taxi Key, creat per Luis G. de Blain el 1948, i popularitzat per la ràdio, i que ocupà transversalment el gènere al ser adaptat al teatre, la fotonovel·la, el còmic, la literatura i el cinema.
Fóra ben interessant la visió d’un cicle representatiu dels films estudiats per Espelt a Ficció criminal a Barcelona 1950-1963. De moment La2 ja ens va donar un tast a començaments d’any amb Apartado de correos 1001. Qui continua?
