Serra d’Or, 441, setembre 1996
"tu vas fugent, no ausas fer batalla:
por has de foch, la coha tens de palla"
(Arnau d'Erill, s. XV).
D'autèntica sorpresa es podria qualificar la notícia de la renúncia de Xavier Coma com a director de "Seleccions de la Cua de Palla" i del canvi d'orientació que Edicions 62 anuncià, a finals de juny de 1995, per a la seva seva prestigiosa col·lecció de novel·la negra. Una col·lecció que, amb la direcció de Coma, havia trobat el seu espai, aconseguia mantenir-se un cop passada la moda dels anys vuitanta i es consolidava com la més extensa del seu gènere de les publicades a l'Estat. Per què, doncs, aquest canvi.
Els antecedents
L'any anterior Xavier Coma s'havia vist obligat a preparar a cuita-corrents el volum 150 de la col·lecció, Temes i autors de la novel·la negra, ja que el seu projecte primer, un diccionari sobre la cacera de bruixes que havia començat a elaborar juntament amb l'avui desaparegut crític de cinema José Luis Guarner, havia estat rebutjat per Edicions 62 per considerar-lo un tema poc comercial.
Temes i autors de la novel·la negra era un recull de textos esparsos, inèdits en català, [1] que complementaven el Diccionari de la novel·la negra nord-americana, publicat quan va fer-se càrrec de la col·lecció el 1985. El llibre es tancava amb una anàlisi de "Seleccions de la Cua de Palla" on defensava el criteri d'editar únicament novel·la negra: "Algú pot pensar que, malgrat l'extraordinari filó que representava la novel·la negra nord-americana, arribarà un moment en què, per a poder continuar la col·lecció, caldrà recórrer a obres de qualitat inferior. Una tal possibilitat, però, és ben llunyana. En primer lloc, perquè a "Seleccions" encara queden moltes obres per editar d'autors com William Irish, Dorothy B. Hugues, Fredric Brown, Ross Macdonald, Bill S. Ballinger, Lionel White, Ed McBain... I, en segon lloc, perquè n'hi ha d'altres que van accedint per primer cop a la col·lecció: fa poc hi han debutat Don Tracy, Harry Whittington i George V. Higgins; aviat ho farà un iniciador d'allò noir, Carroll John Daly. El panorama encara és amplíssim." [2]
No era de la mateixa opinió Joan Capdevila, responsable de la nova col·lecció "Grandes Detectives" que Edicions 62 --per mitjà de la seva editorial en castellà, Península-- treia al mercat: "... un cop publicats els grans hem tret el millor dels secundaris de l'època d'or. I després d'aquests, només quedava l'opció de les obres secundàries dels autors secundaris o anar a buscar la nova generació d'autors i de detectius." [3]
"Grandes Detectives" apareixia amb els mateixos colors que "Seleccions" i amb un disseny molt semblant --obra de Ripoll Arias i Mercedes Galve--, i es dedicava a la novel·la de detectius d'autors americans i europeus.
La batalla estava perduda. Edicions 62 apostava pel canvi. El març de 1995 "Seleccions de la Cua de Palla" treia un títol emblemàtic i premonitori, El llarg adéu de Raymond Chandler. Emblemàtic, perquè és un dels millors títols de la novel·la negra de tots els temps, i que finalment era traduït al català. Premonitori, perquè és un títol crepuscular i perquè tres mesos després Xavier Coma s'acomiadava. Un llarg adéu que es prolongà durant un any, ja que encara restaven per publicar títols que estaven encarregats.
Era evident que "Seleccions" canviaria, però cap a on?
El panorama editorial
Fins ara, les dues col·leccions sobre el tema del crim en català, "Seleccions de la Cua de Palla" i "La Negra", s'havien repartit el mercat amb un sentit de la complementarietat exemplar. Mentre "Seleccions" es dedicava a la novel·la negra nord-americana, "La Negra" cobria la producció europea i catalana del gènere policíac. En paraules d'Àlex Broch, crític literari i un dels fundadors de la col·lecció de La Magrana: "... és lògic i natural que una col·lecció com "La Negra" es relacioni amb les "Seleccions". Les relacions entre les dues col·leccions jo les veig d'una transparència absoluta, entre d'altres motius i com a raó principal perquè són dues col·leccions diferents. I ho continuaran sent si en el futur els criteris de selecció de les dues són els mateixos seguits fins ara." [4]
No semblava pas que l'opció de "Selecció" passés per competir directament amb "La Negra" en el seu propi terreny, i menys quan aquesta ha hagut de fer modificacions de disseny, format i tiratges a causa de la davallada de vendes.
Pel que fa al panorama de l'edició en castellà dels anys noranta, és radicalment diferent del de la dècada anterior. Mentre els vuitanta es van caracteritzar per una profusió de col·leccions de butxaca que publicaven misteri, espionatge, novel·la negra o policíaca indistintament, els noranta ho fan per la reducció de col·leccions, l'especialització i el canvi de format.
Unes es van especialitzar en novel·la negra, com l'avui desapareguda "Black" de Plaza & Janés; altres, en novel·la de detectius, com "Grandes Detectives" de Península, que darrerament ha canviat disseny i format; en la tipologia dels autors, com "Damas del Crimen" d'Alfaguara; en la sèrie d'un sol autor, com "Detective Kinsey Millhone" de Sue Grafton o "Maigret" de Georges Simenon, ambdues a Tusquets; o en les obres completes en tapa dura d'autors consagrats, com Dashiell Hammett o Raymond Chandler a Debate.
El canvi de format fou imposat per l'increment dels costos i per la respectabilitat que se suposa al format de llibreria.
Poques novetats han aparegut en els darrers temps, entre les quals cal destacar "Círculo Hueco" de Thassàlia i "Mano Negra" de Virus. També algunes editorials han obert les portes, bé que esporàdicament, a la novel·la de gènere dins les col·leccions de literatura general.
L'opció triada
Quan encara apareixien els darrers títols de "Seleccions de la Cua de Palla" encarregats per Coma, la publicació de Parany per a una noia de Sébastien Japrisot en una remodelada [5] col·lecció "El Cangur" amb l'afegitó "Cua de Palla" obria una colla d'interrogants per als lectors: "Seleccions" es desprendria d'una part del seu catàleg i aquesta es reeditaria ocasionalment a "El Cangur"? Es podia considerar un nou començament, atès el caràcter totèmic que aquest títol ha tingut sempre a la col·lecció?
Fent una mica d'història, cal recordar que Josep Benet, assessor d'Edicions 62 en els seus inicis, donà a Max Canher la idea de fer una col·lecció de novel·la policíaca, li portà Piège pour Cendrillon de Japrisot, que acabava de sortir a França publicada per Denoël, i van decidir de fer la proposta a Manuel de Pedrolo perquè la dirigís. Així, el setembre de 1963 apareixia "La Cua de Palla" amb un primer títol, Parany per a una noia, traduït per Pedrolo mateix. Quan el 1981 Edicions 62 tornà a tirar endavant la col·lecció, amb el nom de "Seleccions de la Cua de Palla", un dels primers títols fou Parany per a una noia. Ara ben bé podria significar un tercer començament.
El mes d'abril de 1996 ja no hi va haver nou títol a "Seleccions" i en el seu lloc es publicava el primer títol inèdit a "El Cangur Cua de Palla", Combat mortal de Stuart Kaminsky.
Allò que s'anuncià [6] com una reorientació de "Seleccions" cap als plantejaments de "La Cua de Palla" de Manuel de Pedrolo s'ha reduït, d'entada, a la seva desaparició com a col·lecció. Galdosa reorientació!
Desapareix "Seleccions de la Cua de Palla" com a col·lecció física que havia arribat a tenir 164 títols i un bon prestigi. Desapareix el logotip "Cua de Palla" que havíem trobat a les llibreries durant trenta-tres anys. Desapareix el responsable amb nom i cognom. Així, doncs, què queda de "La Cua de Palla"?
Quedarna títols esparsos dins una col·lecció de butxaca basada essencialment en la reedició d'obres literàries i assaigs, sense numeració pròpia, en una mena de sèrie anomenada "Cua de Palla", sense responsable conegut, sense periodicitat, sense cap compromís amb els lectors.
Costa de veure la bondat d'aquest canvi, ja que no sembla pas que publicar títols a "El Cangur" sigui més barat que a "Seleccions" --dues col·leccions de butxaca amb característiques físiques molt semblants. El fet d'integrar la novel·la negra (o la policíaca) dins d'una col·lecció general només pot obeir al desig editorial que els lectors d'aquest reducte s'interessin per altres temes --lloable desig, que poden solucionar els lectors mateixos--, o al d'anar-se desentenent del projecte "Cua de Palla", espaiar-ne la publicació i finalment fer-lo desaparèixer. En qualsevol d'ambdós casos seria lògic donar-ne explicacions als lectors, que al capdavall són els que han donat suport a la iniciativa editorial tots aquests anys.
Un director, un projecte
Un dels trets característics de "La Cua de Palla" --i de "Seleccions"--, enfront de moltes altres col·leccions del gènere, ha estat sempre el seu rigor, el seu projecte "cultural". Tant en l'etapa de Manuel de Pedrolo, gran afeccionat al gènere policíac i escriptor ell mateix, com en l'etapa de Xavier Coma, especialista en novel·la i cinema negres, el director era el cap visible de la col·lecció, del projecte: marcava les línies a seguir i seleccionava els títols a publicar --sempre, és clar, d'acord amb l'editorial. Es convertia en el pont entre els lectors i l'editorial. Una garantia per al lector i un prestigi per a l'editorial.
Amb Manuel de Pedrolo vam aconseguir la primera col·lecció de novel·la policíaca en català, amb una selecció de títols ben interessant que abastava un ampli ventall de la literatura criminal de qualitat, i tant al començament [7] com al final [8] es donaren explicacions. Amb Xavier Coma, un cop passada la primera època de rescat de títols de l'antiga "La Cua de Palla" --rescatats "anònimament" per Jaume Fuster--, se sabia de bon començament quina seria la línia de la col·lecció, coneguda la seva dèria per la novel·la negra.
"Seleccions de la Cua de Palla" es va especialitzar en novel·la negra nord-americana, oferint una bona selecció dels corrents que la integren, i cada cinquanta títols publicava una obra de referència entorn de la novel·la o el cinema negres. Si Coma hagués continuat la direcció, ben segur que hauríem tingut l'oportunitat de conèixer altres autors clàssics com Benjamin Appel, Whitman Chambers, James E. Gunn, Richard Matheson, Jay Dratler..., com també obres encara no traduïdes d'autors que ja eren presents a la col·lecció.
Aquesta tercera etapa, si és que era necessària, també es podia haver afrontat amb un nou director, un nou projecte, però sense renunciar a la col·lecció, a la seva història. Ja sabem que no es poden fer comparacions amb una col·lecció de l'envergadura de la "Série Noire" de Gallimard, però, a petita escala, "La Cua de Palla" es podia haver convertit en la nostra "Série Noire".
Arribats en aquest punt, i seguint el més pur estil deductiu que s'aplica a la literatura criminal, ens formulem una última pregunta: cui prodest? ("qui en resulta beneficiat?").
El lector, certament, no.
___________
[1]. Alguns, però, havien acompanyat diversos títols de la col·lecció "Black" en castellà.
[2]. Xavier Coma. Temes i autors de la novel·la negra: De la "Série Noire" a "La Cua de Palla". Ed. 62, Barcelona, 1994, pàg. 137.
[3]. Lluís-Anton Baulenas. Estats Units i els nous detectius de la generació X. "El País/Quadern", 2-XI-1995. pàg. 6.
[4]. Àlex Broch. "Sobre la novel·la negra", dins Literatura catalana dels anys vuitanta. Ed. 62, Barcelona, 1991, pàgs. 120-121.
[5]. De fet, Edicions 62 ha remodelat i redissenyat totes les seves col·leccions, obra de Pep Trujillo.
[6]. Xavier Coma deja la dirección de la colección policíaca "La Cua de Palla". "El País", 30-VI-1995, pàg. 37. Rosa Maria Piñol. Negra e internacional. "La Vanguardia", 30-VI-1995, pàg. 45. Lluís-Anton Baulenas. Canvi d'aires a "La Cua de Palla". "El País/Quadern", 21-IX-1995, pàg. 6.
[7]. Els primers títols de "La Cua de Palla" anaven acompanyats d'una pàgina on hi havia una declaració d'intencions de la col·lecció.
[8]. Manuel de Pedrolo. Que falla, "la cua de palla"? Serra d'Or, 149, febrer 1972, pàgs. 108-110.
[9]. Col·lecció francesa de novel·la policíaca que apareix ininterrompudament des de 1945 i que ha publicat vora tres mil títols.
