LA DAMA VENECIANA DEL CRIM

BCNegra. una autora de premi i un comissari veterà

Regió 7, 6 de febrer de 2016

Amb Susana Paz

Cinc motius bàsics per llegir Donna Leon exposats pel berguedà Jordi Canal, expert en literatura policíaca i jurat del premi Pepe Carvalho de la BCNegra

Més de vint milions de lectors, publicada a 35 països i traduïda a 23 idiomes. Són les xifres de l’americana Donna Leon (Nova Jersei, 1942) amb les novel·les del comissari venecià Guido Brunetti, que acaba d’arribar al 25è llibre de la saga, Les aigües de l'eterna joventut (Edicions 62). La flamant premi Pepe Carvalho de novel·la negra és una dona vital, expressiva, amb sentit de l’humor, que les engalta tal com raja (amb molta educació, això sí) a qui no li agrada que la tractin amb deferència pel fet de ser famosa i que no tradueix les novel·les de Brunetti a l’italià per poder continuar la seva vida anònima a Venècia, on resideix en una zona poc turística des del 1981. Melòmana confessa (la seva gran passió són Il Complesso Barocco i Il Pomo d’Oro), defensora de la novel·la negra mediterrània, situa l’ecologia com el principal problema del món i assegura que no té cap intenció de jubilar Brunetti, un personatge que va néixer d’una aposta... El berguedà Jordi Canal, membre del jurat del premi Pepe Carvalho i expert en literatura policíaca, repassa les cinc claus de volta de la dama veneciana del crim. Prengui’n nota.

1. El comissari Guido Brunetti.

«Brunetti és un comissari culte, amant de l'ordre i profundament cínic, producte del món en el qual viu. Sap que només pot combatre la corrupció del sistema fins a cert punt, però no per això deixa d’intentar-ho una vegada i una altra, amb tots els recursos a l’abast, no sempre legals, amb la inestimable ajuda de les habilitats d’Elettra, la secretària del vicequestore Patta. Entre la llei i la justícia, Brunetti tria la justícia…»

2. Venècia.

«La ciutat es converteix en un personatge més de la sèrie Brunetti, en una metàfora d’una societat i d’una època. Una ciutat dominada per un turisme massiu que l’ha convertit en una mena de parc temàtic en el qual, sota la coartada del ‘turisme cultural’, només es tracta d’anar de compres; i una contaminació que consumeix la vida de la llacuna. En definitiva, una ciutat que lentament s’enfonsa…»

3. La cuina mediterrània.

«Guido Brunetti gaudeix de la cuina mediterrània i dels plaers de la bona taula, que gairebé sempre li prepara Paola, la seva dona, perquè ell no en sap ni un borrall de cuinar: per la sèrie Brunetti van apareixent els plats més representatius de la cuina italiana: el fritto misto de verdures, els rissotti ai funghi o amb llagostins, els involtini, els calamaretti e piselli, les amanides de pop, la lasanya…»

4. Un costumisme policíac amb tocs socials

«La sèrie Brunetti es podria enquadrar dins el subgènere del costumisme policíac, un corrent que es caracteritza per la importància de la descripció dels usos i costums, paisatges i ambients socials en els quals transcorre l'acció; i Donna Leon mescla hàbilment la vida quotidiana de Brunetti i la seva família amb la investigació de casos de corrupció, tràfic de dones o de nens, contraban d'obres d'art, segrestos i assassinats…»

5. Conèixer encara més Brunetti.

«A més de les 25 novel·les que componen la sèrie Brunetti, Donna Leon ha publicat altres obres com Sense Brunetti, que ens ajuda a conèixer més bé l'autora i els seus interessos: els llibres, la música, Itàlia, Amèrica… El sabor de Venecia: a la mesa con Brunetti, amb Roberta Pianaro, i el pròleg de Paseos por Venecia con Guido Brunetti, de Toni Sepeda. I des del 2000 el comissari encara s’ha fet més popular gràcies a la sèrie televisiva alemanya de la cadena ARD.

Més informació

EL CASO DE LAS FRANQUICIAS LITERARIAS

Fiat Lux, 7, primavera de 2015

Hubo un tiempo en que la literatura era un juego. Mientras Arthur Conan Doyle escribía las aventuras protagonizadas por Sherlock Holmes, Maurice Leblanc publicava el relato Herlock Sholmès llega demasiado tarde, cambiando ligeramente la grafia para no ser acusado de plagio. Desde entonces han proliferado los pastiches holmesianos en todo el mundo, adaptando el personaje a distintos entornos y aventuras. Solo en el ámbito español, resulta imprescindible el estudio que Alberto López Aroca dedicó a los pastiches sherlockianos, Sherlock Holmes en España.

No es de extrañar que en el mundo del capitalismo global, la cultura se mercantilice hasta extremos inauditos, como hemos visto recientemente cuando un autor como el multipremiado y prestigioso John Banville accediese a escribir una historia de Philip Marlowe por encargo de los herederos de Raymond Chandler: así nació La rubia de ojos negros. De la misma manera nació Los crímenes del monograma, un encargo de los herederos de Agatha Christie a Sophie Hannah para recrear a Hercule Poirot. La voracidad de los herederos de grandes autores no tiene límite, no se conforman con cobrar substanciosos derechos de autor por las obres escritas por sus antecesores, sinó que los amplian convirtiendo en franquicias.

Pero la recreación de grandes personajes de la literatura negra y policíaca comenzó como un juego con los pastiches. Así en 1975 se publicaba Al estilo Hammett, del ex detective y escritor Joe Gores, que tomaba la figura del padre de la novel·la negra, Samuel Dashiell Hammett, lo convertía en personaje literario y lo presentaba como detective privado al cual un antiguo compañero de la Pinkerton la pedía ayuda, y como escritor enfrascado en la redacción de lo que sería El halcón maltés. Una obra muy bien documentada, ambientada en el San Francisco de 1928, que dio lugar al film El hombre de Chinatown, de Wim Wenders.

El personaje de Marlowe de Raymond Chandler ya había sido tomado prestado en 1973 por el argentino Osvaldo Soriano en Triste, solitario y final, en la que Stan Laurel le contrataba para averiguar por qué Hollywood ya no contava con él. En 1986, por el escritor y crítico literario uruguayo Hiber Conteris en El diez por ciento de vida, donde recreaba la figura de Marlowe y combinaba el homenaje a Chandler con la investigación de un par de asesinatos y un juego para chandlerianos. En 1988 el editor Byron Preiss encargó a veinticinco autores recrear la mítica figura de Marlowe con motivo del centenario del nacimiento de Chandler, y el conjunto de cuentos fue publicado como El Philip Marlowe de Raymond Chandler. Al año siguiente aparecía La historia de Poodle Springs, firmada por Raymond Chandler y Robert B. Parker. Los herederos de Chandler pidieron al escritor Robert B. Parker, conocido por su sèrie sobre el detective Spencer y buen conocedor de la figura del detective clásico en la novel·la negra, que desarrollara una historia iniciada por Chandler que quedó inconclusa a su muerte.

El verdadero imperio de la franquícia en este genero es el James Bond de Ian Fleming, en el que participan Ian Fleming Publications Ltd,, The Ian Fleming Estate y EON Productions. Después de la muerte de Fleming, el agente 007 ha cobrado vida gracias a una legión de autores como Kingsley Amis, John Gardner, Raymond Benson, Jeffery Deaver, Sebastian Faulks, Charlie Higson, Samantha Weinberg o William Boyd, y así cincuenta años después de la muerte de Fleming continuan apareciendo novelas y películas del famoso agente secreto. Parecido al caso de Bond es el del agente de la CIA Jason Bourne, que ha sido recreado en diez ocasiones después de la muerte de su autor, Robert Ludlum, por el escritor Eric Van Lustbader. Business is business!

El último caso de franquícia literaria, es el de la aclamada serie Millenium de Stieg Larsson. Al morir este, sus bienes y los derechos de autor que devenga la serie no fueron a parar a su compañera Eva Gabrielsson con la que vivió treinta años, sinó a Erland y a Joakim Larsson su padre y hermano menor respectivamente, con los que apenas mantenia contacto y estos han decidido encargar al escritor David Lagercrantz una cuarta entrega de la serie protagonitzada por Mikel Blomkvist y Lisbeth Salander, según ellos, para «mantener con vida a aquellos personajes y aquel mundo que fue creado por Stieg Larsson». Así, el próximo agosto vera la luz Lo que no te mata te hace más fuerte, que probablemente habría sido más honesto titularlo «Lo que no mata, engorda».

Una buena noticia final. Desde 2013 el personaje de Sherlock Holmes es de dominio público en los Estados Unidos. Buena noticia para todos, excepto para los herederos de Arthur Conan Doyle.

Més informació

NOTES SOBRE LA CREACIÓ D'UNA COL·LECCIÓ DE GÈNERE NEGRE I POLICÍAC A LA BIBLIOTECA LA BÒBILA DE L'HOSPITALET

Item. Revista de biblioteconomia i documentació, 2013, núm. 57

Jordi Canal Biblioteca la Bòbila. Biblioteques de l'Hospitalet canalaj@diba.cat

Resum: 

Aquest article recull l'experiència de la creació d'un fons especial dedicat al gènere negre i policíac a la Biblioteca la Bòbila, de la xarxa municipal Biblioteques de l'Hospitalet. Descriu els factors que es van tenir en compte, la definició de les seves seccions i les eines usades per difondre'l, així com algunes conseqüències que se'n deriven.

Paraules clau: 

biblioteca pública, fons especial, gènere negre i policíac, Biblioteques de l'Hospitalet, col·lecció

Notas sobre la creación de una colección de género negro y policiaco en la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet

Resumen: 

Este artículo recoge la experiencia de la creación de un fondo especial dedicado al género negro y policiaco en la Biblioteca la Bòbila, de la red municipal Bibliotecas de l'Hospitalet. Describe los factores que se tuvieron en cuenta, la definición de sus secciones y las herramientas usadas para difundirlo, así como algunas consecuencias derivadas.

Palabras clave: biblioteca pública, fondo especial, género negro y policiaco, Bibliotecas de l'Hospitalet, colección

Notes about the creation of a crime fiction collection in La Bòbila Library of l'Hospitalet

Abstract: 

This article gathers the experience of the creation of a special collection of crime fiction in La Bòbila Library belonged to the l’Hospitalet Libraries Network. It describes the factors which were taken into account, the definition of its sections and the tools used for its diffusion, as well as some consequences that can be extracted from the experience.

Keywords: 

public library, special collection, crime fiction, l'Hospitalet Libraries, collection

Introducció

L’especialització és cada vegada més necessària, ho veiem contínuament en el nostre entorn. Per què les biblioteques haurien de ser diferents? La creació de fons especials a les biblioteques públiques ha estat un primer intent de diferenciar-les i, a vegades, l’escletxa per on fugir dels fons documentals clònics. Hipertrofiar una secció per donar millor resposta a les necessitats de l’entorn o, per què no, per crear nous interessos on no hi eren.

Amb la finalitat de fomentar la lectura, es va cercar un gènere literari que sempre ha gaudit de gran acceptació popular i que podia ser-ne una eina eficaç. Una biblioteca que donés servei de lectura pública a la seva àrea d'influència, i que creés un fons especialitzat d'una temàtica que no es trobava en cap biblioteca del sistema bibliotecari català, que podia singularitzar-la i atraure una nova tipologia d'usuaris des de la perifèria. Aquest és el repte que ens vam plantejar a la Bòbila amb la creació d’un fons especial dedicat al gènere negre i policíac, i així naixia, la primavera de 1999, al barri de Pubilla Cases de L’Hospitalet, la Biblioteca la Bòbila, biblioteca de proximitat que forma part de Biblioteques de l’Hospitalet i de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM).

Es tractava de crear una col·lecció del no-res, sense cap pressupost addicional i amb la voluntat, a la llarga, de poder donar servei, a més dels ciutadans del barri, a l’aficionat al gènere, l’especialista i qualsevol persona que s’hi interessés puntualment (estudiants, periodistes, investigadors...). Abans de posar en marxa el projecte havia visitat la Bilipo [1], la biblioteca de referència europea pel que fa al gènere, per veure'n l’organització, i pensava que el fons especial havia d’estar format per una col·lecció àmplia i transversal, que contemplés el gènere negre i policíac des de tots els punts de vista i en tots els suports. Una col·lecció  dedicada a la difusió, que travessés la biblioteca de banda a banda: narrativa, cinema, música, assaig, còmic, premsa, etc.

En principi es van seleccionar els documents del fons inicial de la biblioteca que eren susceptibles de formar-ne part, i posteriorment es va fer una crida a la resta de biblioteques de la XBM que volguessin desfer-se de novel·la negra i policíaca dels magatzems o del producte d’esporgada de les seccions de novel·la. Ens interessava recollir la producció catalana i, sobretot, les col·leccions senyeres, com «La Cua de Palla» i «Seleccions de la Cua de Palla» d’Edicions 62 i «La Negra» de La Magrana, i també el màxim possible de la producció en castellà des dels anys seixanta. Les novetats s’anirien adquirint amb el pressupost municipal i amb els lots arribats de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L’existència d’Internet va ser decisiva. Poder estar a l’aguait del que es publica i es publicarà, aquí i a fora; assabentar-se dels autors que triomfen a França, Itàlia, Alemanya o als EUA; trobar les revistes de referència [2] pel que fa a l’assaig que es publica arreu sobre el gènere; veure tendències; establir contacte amb aficionats o associacions d’altres països, etc. També va ser decisiu el fet que ben aviat ens van sorgir aliats: l’aparició de petites editorials independents, allunyades de la gran concentració editorial dels anys noranta, interessades a publicar novel·la negra; la inauguració a Barcelona a finals de 2002 de Negra i Criminal, la primera llibreria especialitzada; el fet que el 2005 tingués lloc a Barcelona la celebració de la Primera Trobada Europea de Novel·la Negra, Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, que a partir de l’any següent es convertí en BCNegra…, o l’actual boom de novel·la negra nascut arran de l’anomenat «efecte Larsson», que ha dut a centenars de milers de lectors que potser mai no n’havien llegit, a acostar-s’hi i gaudir-ne.

El fons especial de gènere negre i policíac

Fomentar la lectura, difondre i promoure aquest gènere literari i cinematogràfic, i convertir-nos en la biblioteca de referència per als aficionats a la novel·la negra eren els nostres objectius. Érem ben conscients de qui érem, on érem i amb quins recursos comptàvem i, malgrat tot, ens plantejàvem uns objectius ben ambiciosos.

A partir del coneixement del gènere, vam anar definint les seccions i els continguts del fons especial, que van quedar configurats de la següent manera:

 – Novel·la. Secció que aplegués tots els gèneres, subgèneres, corrents i etiquetes de la narrativa negra i policíaca: la novel·la d'enigma –el whodunit–, amb els precursors, els crims comesos en habitacions tancades i els detectius de butaca; la novel·la policíaca clàssica i les dames del crim; la novel·la negra; el suspens i el thriller (judicial, mèdic i forense, polític, religiós i esotèric, ecològic, tecnològic, etc.); la novel·la d'espionatge; la novel·la crònica; la nova novel·la negra (el néopolar, el neo noir, el nou policial llatinoamericà) i la nova novel·la policíaca (històrica, etnogràfica, afroamericana, LGBT, romàntica i de misteri…); el cyber noir; els serial killers; la narcoliteratura i les novel·les protagonitzades per la màfia; la novel·la negra mediterrània, la nòrdica…  

– Coneixements. Secció que hauria de recollir una gran varietat documental sobre el gènere: enciclopèdies, històries, diccionaris i actes de congressos sobre la novel·la o el cinema negres; monografies i biografies sobre els autors i directors més destacats; obres que relacionen el gènere negre amb altres disciplines (art, música, fotografia, gastronomia, llengua, geografia, etc.); criminologia, crònica i fets reals; el crim organitzat… 

– Cinema. Col·lecció de cinema en format vídeo vhs i DVD que recolliria tots els corrents del cinema criminal: els grans clàssics del film noir nord-americà; el cinema policíac europeu (sobretot francès, italià i britànic); el cinema policíac espanyol i català; les aportacions del nou cinema asiàtic; les adaptacions cinematogràfiques i remakes de novel·la i còmic negres, fins i tot en altres gèneres (western, ciència-ficció, etc.); les grans sèries policíaques televisives i els biopics de personatges relacionats. 

– Música. Col·lecció en CD que havia de contenir bandes sonores originals de films negres i policíacs, narcocorridos, música de la màfia, jazz noir, crime jazz i qualsevol música relacionada amb el gènere. 

– Còmic. Un apartat per al còmic i la novel·la gràfica de gènere, de tots els corrents estètics, i adaptacions gràfiques de novel·les negres. 

– Premsa especialitzada. Revistes, anuaris i fanzines, tant comercials com generats per associacions o festivals. 

– Recursos digitals. La biblioteca havia de crear i actualitzar periòdicament productes i recursos electrònics relacionats amb el gènere negre per difondre el fons especial i per omplir buits que es detectessin a Internet. 

– Material menor. Crear una col·lecció de cartells, programes de mà i altre material que generen els festivals, congressos, exposicions i altres activitats relacionades amb el gènere. Aquest material a dia d’avui no està catalogat i es conserva en el dipòsit de la biblioteca.

Teníem clar que era tan important crear una col·lecció equilibrada i de qualitat, com difondre-la per tots els mitjans possibles. Per això vam elaborar diverses estratègies de publicacions, activitats i comunicació:

 – L'H Confidencial. El fanzine del Club de Lectura de Novel·la Negra des de 1999, consultable en paper i en línia [3].  

– InfoBòbila. Llista de distribució electrònica d'informació, activitats i serveis al voltant del gènere negre.  

– Publicació d'opuscles. gènerenegre.net: directori de recursos electrònics sobre el gènere negre i policíac [4] i Pepe Carvalho i els llibres [5].

– El Fons Especial. Publicació electrònica [6] sobre diferents aspectes del gènere negre i policíac, des de 2010.

Pel que fa a les activitats, crèiem que era del tot necessari organitzar una programació estable de promoció i difusió del gènere:

 – Club de Lectura de Novel·la Negra. Es reuneix sis vegades l'any, des de gener de 2000, amb un màxim de vint participants. La idea és donar a conèixer el màxim possible de corrents dins del gènere i llegir tant clàssics com autors actuals, sense repetir mai cap autor. 

– Cicles de Cinema Negre. Cicles temàtics de quatre films, tres vegades l'any, des de 2003. 

– Exposicions. Mostres documentals en col·laboració amb altres agents o del fons de la biblioteca, com «James Bond, 40 anys al cinema» (2002, Club de Amigos de James Bond); «Imatges del detectiu» (2003, Escola d'Art Serra i Abella); «Bajo la piel» (2006, originals del còmic de Sergi Álvarez i Sagar Forniés); «Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca» [7] (2006, Xarxa de Biblioteques Municipals); «Sherlock Holmes. La col·lecció Joan Proubasta a la Bòbila» (2008, Círculo Holmes); «La difusió de la novel·la negra» (2010); «Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona» (2011, fotografies de Miguel Galván); «La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola» (2012), o «La novel·la policíaca europea: cuina i territori» (2013). 

– Premi L'H Confidencial. Premi internacional de novella negra que des de 2006 convoquen l'Ajuntament de l'Hospitalet i Roca Editorial i coordina la Bòbila, amb una dotació de 12.000 € i publicació a la col·lecció «Roca Criminal». 

– Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila. Concurs de microrelats de 140 caràcters per a Twitter o Facebook, que des de 2011 convoquen el Centre Cultural i la Biblioteca la Bòbila amb la col·laboració de l'editorial RBA. 

– Altres activitats. Trobades amb autors, editors, traductors i especialistes; presentacions de llibres, etc.

La Bòbila també va plantejar la creació d'un seguit de recursos digitals per difondre la biblioteca, la tradició del gènere en el nostre país i recursos generals que no eren presents a Internet:

 – La Bòbila Confidential. Web específic amb informació bàsica del fons especial (labobila.50webs.com). 

– La Bòbila Web. Tots els productes digitals de la biblioteca en una pantalla (labobilaweb.blogspot.com). 

– El Bloc de la Bòbila. Informació, recull de premsa i recomanacions del fons especial (bobila.blogspot.com). 

– gènerenegre.net. Directori de recursos electrònics sobre el gènere negre i policíac (generenegre.blogspot.com). 

– Cartellera Noir. Publicitat, cartells i programes de mà de festivals, exposicions, jornades i altres activitats relacionades amb el gènere negre que tenen lloc a Espanya, o en què participin autors espanyols (cartelleranoir. blogspot.com). 

– Club de Lectura de Novel·la Negra. Blog del club de lectura especialitzat (clubdelectura-nn.blogspot.com). 

– Gimlet: revista policiaca y de misterio. Recull d'informació sobre la històrica revista, així com les portades, sumaris i l'índex de tota la col·lecció (revistagimlet. blogspot.com). 

– Pepe Carvalho i els llibres. La peculiar relació de Pepe Carvalho amb els llibres i la llista dels llibres citats en la sèrie Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán (pepecarvalhoielsllibres.blogspot.com). 

– Francisco González Ledesma: dossier de premsa. Recull de premsa generat per l'obra del popular escriptor des de 1945 (gonzalezledesma.blogspot.com). 

– La Barcelona de Méndez. Un recorregut virtual pels llocs més emblemàtics de la sèrie de l'inspector Ricardo Méndez, de Francisco González Ledesma. En collaboració amb la Biblioteca de Montbau-Albert Pérez Baró (Barcelona) (bcn-mendez.blogspot.com). 

– La Cua de Palla. Informació sobre la primera col·lecció de novel·la negra en català, així com de l'estudi La Cua de Palla: retrat en groc i negre (cuadepalla.blogspot.com).

– Mons Negres. Situació en el mapa de biblioteques, llibreries especialitzades i altres centres relacionats amb el gènere negre i policíac d'arreu del món (g.co/maps/ dvtvy). 

– Canal YouTube de la Biblioteca la Bòbila. La biblioteca disposa del seu propi canal a YouTube i recull vídeos de producció pròpia així com aparicions en altres mitjans de comunicació audiovisuals (www.youtube.com/ user/elelluk). 

– Plataforma Scribd. La biblioteca usa aquesta xarxa social per distribuir les seves publicacions (L'H Confidencial, El Fons Especial, Memòria, Pla d'acció, etc.), així com articles d'interès (www.scribd.com/bobila).

Algunes consideracions finals

El conjunt documental de Biblioteques de L’Hospitalet conforma el fons únic de ciutat, accessible i consultable des de qualsevol biblioteca i a l’abast de tothom per mitjà del préstec interbibliotecari municipal, que de manera gratuïta circula diàriament per les biblioteques de la ciutat. Això possibilita a la Bòbila d’adreçar les adquisicions de ficció majoritàriament cap al gènere negre i policíac [8], allibera la resta de biblioteques de compres innecessàries i enriqueix el fons únic de ciutat. A més, el fons és disponible també per a les biblioteques de la XBM.

La voluntat de la Bòbila és la difusió i, per tant, no ens plantegem ser una biblioteca de conservació amb una col·lecció només adreçada a especialistes, sinó, ben al contrari, una biblioteca oberta a tothom. Ens agrada treballar en un centre on els usuaris provenen d’arreu i del barri, on els infants i la gent gran, els estudiants i els adults troben documents per a la seva formació, informació i lleure, i també una part de la col·lecció dedicada al gènere negre i policíac adreçada tant als lectors en general com als especialistes.

L’especialització ens ha fet visibles. És molt difícil comunicar serveis i activitats d’una biblioteca quan n’hi ha una a cada poble, a cada barri. La creació d’una col·lecció de gènere negre i policíac ens ha possibilitat establir contacte amb periodistes culturals, especialistes, autors, editors, premis, aficionats, festivals, altres centres… Una xarxa de relacions àmplia que ha permès fer visible la Biblioteca la Bòbila des de la perifèria i ser convidats a diferents esdeveniments nacionals, estatals i internacionals.

La biblioteca és una referència del gènere, amb un total de 12.829 documents [9] –2.318 d'ells exclosos de préstec– que pel que fa a la narrativa representa el 52% del total de novel·la policíaca que ofereix la XBM, i durant 2012 va generar 12.225 préstecs; ha augmentat el préstec interbibliotecari cap a altres biblioteques, ha portat a visitar-nos una bona quantitat de lectors de més enllà de la nostra àrea d’influència, i ha atret altres tipologies d’usuaris: autors, periodistes en recerca d’informació, treballs de recerca i tesis doctorals, especialistes…

És indubtable que en aquests catorze anys la ciutat de l’Hospitalet s’ha posicionat en el món del gènere negre i policíac. El fet de crear i mantenir la primera biblioteca dedicada a aquesta especialitat, la convocatòria del premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial, la creació del Concurs de Microrelats Negres a través de les xarxes socials, o el fet que la biblioteca aparegui com escenari de diverses novel·les [10] de gènere, situa l’Hospitalet en el mapa del gènere negre i policíac del país.

Actualment la biblioteca rep donacions d’editorials, autors, particulars i d’altres biblioteques, i està creant una secció del fons especial dedicada a la novel·la popular [11] que, per la seva consideració de subliteratura, sempre ha estat allunyada de les biblioteques, quan és l’origen de la lectura popular a casa nostra.

En aquests moments el fons especial conté prop de 13.000 documents, més de la meitat localitzats en el dipòsit de la biblioteca, fet que fa imprescindible ampliar la biblioteca i incorporar-hi un nou espai per tal de donar un millor servei i d'unificar el fons, i posar a la lliure disposició dels usuaris la totalitat de la col·lecció de gènere negre i policíac de la Bòbila.

PDF

Notes

[1]. Jordi Canal. «La Bilipo. Bibliothèque des Littératures Policières (París)», Educación y Biblioteca, 126 (2001), p. 9-11. 

[2]. Són ressenyables la canadenca Marginalia dirigida per Norbert Spenher, dedicada a recollir l’assaig sobre gèneres populars (fantàstic, ciència-ficció, policíac, eròtic, còmic, bèlic, etc.), consultable en línia a: <http://marginalia-bulletin.blogspot.com>, i l’alemanya Krimi Tipp, revista del BoKAS (Bonner Krimi Archiv Sekundärliteratur), dirigida per Thomas Przybilka: <http://www.bokas.de>

[3]. Consultable a es.scribd.com/collections/3523827/L-H-Confidencial. 

[4]. gènerenegre.net: directori de recursos electrònics sobre el gènere negre i policíac. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, 2001. 

[5]. Pepe Carvalho i els llibres. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, 2003. 

[6]. Consultable a es.scribd.com/collections/2407455/El-fons-especial. 

[7]. Jordi Canal i Artigas. Detectius: els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca [En línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Biblioteques Municipals, 2006. <http://es.scribd.com/doc/23867154/exposicio-detectius>.

[8]. L’Hospitalet de Llobregat. Ajuntament. Biblioteca la Bòbila. Política de desenvolupament de la col·lecció del fons especial de gènere negre i policíac [En línia]. L'Hospitalet de Llobregat: l'Ajuntament. Biblioteca la Bòbila, 2012. <http://es.scribd.com/doc/106912997/Politica-de-desenvolupament-de-lacol%C2%B7leccio-del-fons-especial-de-genere-negre-i-policiac>. 

[9]. Dades de juny de 2013. 

[10]. Vegeu: Fernando Gómez. Cero negativo. Madrid: Huerga & Fierro, 2009; Andreu Martín. El blues de la ciudad inverosímil. Barcelona: Edebé, 2009; Luis Gutiérrez Maluenda. Un buen lugar para reposar. Barcelona: Alrevés, 2012.

[11]. Col·lecció de novel·la policíaca, de l'oest, bèlica, romàntica, de ciència-ficció, de terror, etc., que prové de diverses donacions, especialment de Francesc Caudet, i de Lluís Gutiérrez Maluenda i Josep Torrell, i que en aquests moments és en fase de catalogació.

Bibliografia

British Crime Writing : An Encyclopedia. Edited by Barry Forshaw. Oxford: Greenwood World, 2009. 2 vol.

Carlotto, Massimo. The Black Album: il noir tra cronaca e romanzo. Conversazione con Marco Amici. Roma: Carocci, 2012.

Collovald, Annie; Neveu, Erik. Lire le noir: Enquête sur les lecteurs de récits policiers. Paris: Bibliothèque Publique d'Information. Centre Pompidou, 2004.

Coma, Javier. La novela negra: Historia de la aplicación del realismo crítico a la novela policíaca norteamericana. 2ª ed. Barcelona: Ed. 2001, 1982.

Coma, Xavier. Diccionari de la novel·la negra nord-americana. Barcelona: Edicions 62, 1985.

Coma, Xavier. Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990.

Crimes de l'année… Paris: Bibliotèques de la Ville de Paris, 1991-2007. 17 vol.

Dictionnaire des littératures policières. Sous la direction de Claude Mesplède. 2ème. éd. [s.l.]: Joseph K, 2007. 2 vol.

Euronoir: serie negra con sabor europeo. Jesús Palacios (ed.). Madrid: T&B, 2006.

El género negro: el fin de la frontera. Javier Sánchez Zapatero, Àlex Martín Escribà (eds.). Santiago de Compostela: Andavira, 2012.

Género negro para el siglo XXI: nuevas tendencias y nuevas voces. Javier Sánchez Zapatero, Àlex Martín Escribà (eds.). Barcelona: Laertes, 2011

Geografías en negro: escenarios del género criminal. Àlex Martín Escribà, Javier Sánchez Zapatero (eds.). Barcelona: Montesinos, 2009.

Giardinelli, Mempo. El género negro. 2a. ed. Córdoba (Argentina): Op Oloop, 1996.

Guérif, François. Le cinema policier français. Paris: Henri Veyrier, 1981.

Guérif, François. Le film noir américain. Préface d'Alain Corneau. [Paris]: Denoël, 1999. 

Guérif, François. Du polar: entretien avec Philippe Blanchet. Paris: Payot & Rivages, 2013.

Historia, memoria y sociedad en el género negro: literatura, cine, televisión y cómic. Javier Sánchez Zapatero, Àlex Martín Escribà (eds.). Santiago de Compostela: Andavira, 2013.

Informe confidencial: la figura del detective en el género negro. Àlex Martín Escribà, Javier Sánchez Zapatero (eds.). Valladolid: Difácil, 2007.

Lebrun, Michel; Schweighaeuser, J. P. Le guide du polar. Paris: Syros, 1987.

Manchette, Jean-Patrick. Chroniques. Paris: Payot & Rivages, 1996.

Manuscrito criminal: reflexiones sobre novela y cine negro. Àlex Martín Escribà, Javier Sánchez Zapatero (eds.). Salamanca: Librería Cervantes, 2006.

Mesplède, Claude. Trente ans d'écrits sur le polar, 1982 - 2012. Vol. 1. Chroniques, fiction, entretiens, essais. [Roubaix] : Krakoen, 2013.

Neonoir: cine negro americano moderno. Jesús Palacios (ed.). Madrid: T&B, 2011.

Nicodème, Béatrice. Le roman policier: bonne ou mauvaise lecture? Paris: Éd. Du Sorbier, 2004.

La novela popular en España. Madrid: Robel, 2000.

La novela popular en España 2. Madrid: Robel, 2001.

Oliva, Carlo. Storia sociale del giallo. Lugano: Todaro, 2003.

Palabras que matan: asesinos y violencia en la ficción criminal. Àlex Martín Escribà, Javier Sánchez Zapatero (eds.). Córdoba: Amuzara, 2008.

Piquer Vidal, Adolf; Martín Escribà, Àlex. Catalana i criminal. Palma: Documenta Balear, 2006.

Le Polar. Sous la direction de Jacques Baudou, Jean-Jacques Schleret. Paris: Larousse, 2001.

Symons, Julian. Historia del relato policial. Barcelona: Bruguera, 1982.

Vázquez de Parga, Salvador. Los mitos de la novela criminal. Barcelona: Planeta, 1981.

Vázquez de Parga, Salvador. La novela policiaca en España. Barcelona: Ronsel, 1993.

Més informació

CAP ON VA, “LA NEGRA”?

La desfeta d’una experiència literària

Revista de Catalunya, 281, gener, febrer, març de 2013

Amb Àlex Martín Escribà

A vegades els projectes editorials es malbaraten, perden la seva identitat i comencen a fer aigües per totes bandes sense cap mena de rumb, sense saber molt bé cap on van. Aquest és el cas de “La Negra” de La Magrana, una de les col·leccions cabdals de novel·la criminal a casa nostra. Nascuda l’any 1986, ideada per l’editor Carles-Jordi Guardiola i Àlex Broch ―director inicial encara que després se’n va fer càrrec Jaume Fuster― va aprofitar la commemoració del desè aniversari de l’editorial per crear una col·lecció innovadora que complementés “Seleccions de La Cua de Palla” d’Edicions 62, que sota el comandament de Xavier Coma s’ocupava fonamentalment de traduir autors nord-americans. Segons paraules del mateix Broch, les relacions entre aquestes dues col·leccions «eren d’una transparència absoluta, entre d’altres motius i com a raó principal perquè són dues col·leccions diferents. (...) Així doncs, cap relació de conflicte sinó, més aviat, de complementarietat.»

Els raonaments inicials del naixement de “La Negra” eren ben respectables i innovadors: en primer lloc, es tractava d’oferir un ventall de la literatura criminal de l’època que constituïa un fenomen creixent ―tant al nostre país com fora de les nostres fronteres― i en segon, aglutinar la publicació de títols que fins aquell moment apareixien en col·leccions disperses i catàlegs generalistes. D’aquesta manera, naixia una col·lecció que cohesionava el dispers mercat editorial en català i cobria la voluntat d’ampliar les fronteres nord-americanes per oferir al lector un altre tipus de producte. En una ocasió, Jaume Fuster explicava ―a mode de manifest― que “La Negra”, «acollirà, amb poques excepcions, textos d’escriptura catalans i europeus». I afegia: «La novel·la policíaca europea ha exigit un esforç de renovació dels models clàssics del gènere pel fet que ha esdevingut en molts casos “literatura d’autor” i perquè ha fos algunes de les constants amb elements que li són externs. D’altra banda, oferirem, un segell identificatiu per a diversos autors catalans que conreaven el gènere.» (“La Negra” reivindica la novel·la policíaca europea". Avui, 2-XI-1986, p. 29).

Totes aquelles pretensions inicials van suposar l’obertura de tres vies de publicacions: la primera ―i la més important― anava destinada a la divulgació d’autors catalans. De les 62 novel·les publicades durant la primera època, 39 ho varen ser. Foren els més venuts de la col·lecció per damunt dels autors europeus i nord-americans. Aquest fet mostrava –i això és ben destacable— l’existència d’una jove generació que era capaç de cultivar aquest gènere en català. Entre l’extensa nòmina destacaren les reedicions de títols de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany com a figures capdavanteres que van obrir un valuós camí cap aquest gènere literari. Darrere d’ells, però, tota una generació: alguns sorgits de la experiència del col·lectiu Ofèlia Dracs ―de justa referència aquí―, amb noms com el citat Jaume Fuster, Antoni Serra, Maria Antònia Oliver, Margarida Aritzeta i d’altres com Manuel Quinto, Magí Rosselló, Jordi Teixidor, Josep Surroca, Josep Palou, Emmanuel Cuyàs, Assumpta Margenat, Joan Guitart, Solé Serrat, el duet R. Arnal i T. Satorre, Damià Borràs, Emili Castellanos i Andreu Martín, aquest darrer ―consagrat avui com el gran escriptor de referència de la literatura criminal catalana― va suposar la seva reconversió lingüística, i es va convertir en l’autor més publicat amb l’aparició de sis títols. Fins i tot, val a dir, que alguns d’aquests autors foren traduïts al castellà per l’editorial Vidorama, en la col·lecció “La Negra”: Las llaves de cristal (Jaume Fuster), El inspector llega tarde (Manuel de Pedrolo), La arqueóloga sonrió antes de morir (Antoni Serra), Puta miseria (R. Arnal i T. Satorre), Faraón (Magí Roselló), Estudio en lila i Antípodas (Maria Antònia Oliver).

Una segona via de publicacions va ser la literatura policíaca europea, que pretenia oferir traduccions dels darrers cinquanta anys, un període –val a dir— de gran producció i d’un fort ressò. Entre les publicacions més destacades cal esmentar la incorporació d’autors i títols que estaven de moda a l’Europa del moment, amb especial atenció al corrent néo-polar francès amb publicacions de Jean-Patrick Manchette, Didier Daeninckx, Marc Villard, a més d’altres autors clàssics francesos més consagrats com Boris Vian, Albert Simonin, Auguste Le Breton ―que ja havia estat publicat a “La Cua de Palla”― o Léo Malet. Entre aquests clàssics n’hi va haver també d’altres països, com els britànics Eric Ambler, Ruth Rendell i Graham Greene, un dels autors predilectes de Jaume Fuster. Si es tractava de fer un recorregut europeu tampoc no podien faltar algunes incorporacions del giallo italià com Giorgio Scerbanenco o Fruttero & Luccentini i, fins i tot, una traducció portuguesa de José Cardoso Pires. A més, hi havia la intenció de publicar-hi també autors grecs i soviètics, encara que mai no van arribar a aparèixer.

Per últim, cal destacar una tercera via ―molt marginal― amb la publicació d’alguns autors nord-americans com Ross Macdonald i Chester Himes, pels quals Fuster tenia una flaca i que, a pesar que eren oferts per “Seleccions de la Cua de Palla”, no va saber estar-se de publicar-los.

D’anècdotes i de pífies al llarg d’aquesta primera època n’hi va haver de tota mena: des d’errades editorials com l’oblit de fer constar Jaume Fuster com a director de la col·lecció (El sol que fa l’ànec, núm. 57 i L’avinguda de la fosca, núm. 58); la menció de l’assessorament de Pep Trujillo com a seleccionador de títols quan en realitat n’era el dissenyador gràfic (núm. 12, Balada de la platja dels gossos); o l’oblit d’introduir el títol al llom a la novel·la Pròtesi d’Andreu Martín (núm. 34) van ser algunes de les més destacables. D’altres dades interessants resulten ser un llistat de títols ―d’alguns dels quals ja se n’havien demanat els drets― seleccionats per Jaume Fuster i que mai no es van arribar a publicar: francesos com Celle qui n’était plus i D’entre les morts (Pierre Boileau i Thomas Narcejac), Billy-Ze-Kick i Bloody Mary (Jean Vautrin), Liberty bar (Georges Simenon), La bête el la belle (Thierry Jonquet), Ô Dingos, Ô Châteaux! (Jean-Patrick Manchette); suïssos, La promesa i El jutge i el seu botxí (Friedrich Dürrenmatt); nord-americans, amb una antologia de relats (Dashiell Hammett), The Long Goodbye (Raymond Chandler), Hot Rock (Donald Westlake), Rapsody (James M. Cain), Down There (David Goodis) Strangers on a Train i The Talented of Mr. Ripley (Patricia Highsmith), Sylvia (Howard Fast); escocesos, amb The Thirty-nine steps (John Buchan); italians, de la mà de Fruttero & Lucentini (La donna della domenica).

Per tant, “La Negra” oferia una visió ben eclèctica i oberta pels temps que corrien. Pel que fa a les portades eren de color negre, en consonància amb el títol de la col·lecció. A cadascuna d’elles hi constava una fotografia i a la part superior de la coberta hi havia un rectangle d’un color cridaner amb el nom de l’autor o autors, el títol de la novel·la i el logotip de la col·lecció. Els autors d’aquestes imatges foren Carme Puértolas i també de Gol ―encara que n’hi van participar d’altres com Josep M. Muntaner o Georgina Miret― i el disseny de la col·lecció va ser obra de Pep Trujillo. Val a dir que aquest disseny va canviar a partir del número 35 i va passar a ser una mica més gran. Un altre dels canvis significatius es va produir a partir del número 57 fins el darrer número, en què la fotografia ja no ocupava tota la coberta sinó una petita part. Entre les modificacions cal esmentar els dos darrers números (Manolo d’Assumpta Margenat, i Crims a les Àligues de Jordi Ortiz) que van canviar el disseny de la col·lecció, i fins i tot, es va treure el títol de la de la coberta.

També se’n va fer publicitat. Sota l’eslògan «M’agrada, "La Negra"» s’hi afegia una nota on hi deia: «Doncs no estàs sol. Moltes de les novel·les de “La Negra” han estat reeditades, i traduïdes a altres idiomes, i se n’han fet ràdio-novel·les, i s’han dut al cinema, i... Sí, a mi també m’agrada "La Negra"». I al final encara hi deia: «Tria "La Negra", d’Edicions La Magrana».

Pel que fa a la publicació va ser ben irregular: l’any inaugural (1986) ―va començar a partir d’octubre― van sortir 4 números, seguits dels anys amb més producció: 1987, 1988 i 1989 amb 10, 11 i 7 títols respectivament. Els darrers anys l’índex va ser més baix: 5 títols del 1990 al 1991, 4 al 1992, 6 al 1993 i 2 al 1995. Ja a les acaballes es van publicar els dos darrers números, el 1996 i 1998 respectivament.

Va ser aleshores quan la col·lecció va deixar de publicar-se perquè la moda de la novel·la policíaca va començar a fluixejar per una manca de lectors i per un excés de producció. En una carta inèdita de 1998 de Carles-Jordi Guardiola dirigida a Jordi Canal i Artigas afirmava que «"La Negra" no ha desaparegut. Simplement hem alentit el ritme de publicacions per raons alienes a la nostra voluntat: hi ha molt pocs originals d’autors catalans que puguin ser publicats. Però precisament ara acabem de publicar el darrer, Crim de les Àligues de Jordi Ortiz, un autor inèdit que espero que ens donarà molt bones sorpreses.» Val a dir que, malgrat les bones intencions, les pretensions de Carles-Jordi Guardiola no es van complir i aquella novel·la va ser la darrera publicació de la primera època.

Més de deu anys de silenci i d’espera per retrobar novament la col·lecció, però quina exactament?

Efectivament, hauríem d’esperar-nos fins el nou mil·leni per retrobar-la. Així, l’any 2000 La Magrana era absorbida pel grup RBA. Segons Guardiola «La Magrana, que había dejado de tener las ventajas de una pequeña editorial, ya no se podía gobernar de manera artesanal, necesitaba de una plataforma para crecer y la asociación con RBA, además de garantizar el futuro de la editorial, me permitirá volver a ejercer de lo que verdaderamente me gusta, ser editor». ("RBA se hace con el control de la editorial La Magrana", El Mundo, 20-IX-2000). L’editorial, fundada el 1975, passava a mans del que havia de ser un dels grans grups editorials de l’Estat espanyol.

Després d’anys, la novel·la negra va anar agafant embranzida, i a partir de 2005 es pot dir que s’inicia un segon boom en el món editorial en castellà i es creen col·leccions, però això no es reflecteix en l’edició en català. I si Isabel Obiols, l’editora de La Magrana durant aquests anys, creia que no era convenient fer una col·lecció de novel·la negra en català, a finals de 2009 va contradir-se i va tornar a publicar “La Negra”, això sí, amb un plantejament ben diferent del de la primera època: d’entrada la col·lecció va aparèixer gairebé d’amagatotis, sense cap tipus de publicitat ni d'explicació; tampoc tenia director ni directriu de cap mena.

A diferència de la primera època ―amb la publicació d’autors catalans i europeus de gènere negre― aquesta nova etapa no passa de ser un calaix de sastre on RBA hi va posant tot tipus de novel·la criminal que tingui per publicar en català. Dels 18 primers números, cal destacar la incorporació de títols que han funcionat bé a la col·lecció “Serie Negra” en castellà com ara el cas de l’islandès Arnaldur Indridason amb tres títols o del nord-americà Denis Lehane. Tan sols la creació del Premi Crims de Tinta ―organitzat per la Conselleria d’Interior de la Generalitat― ha servit l’editorial de pretext per publicar-hi autors catalans. Precisament aquest és el cas de Marc Pastor, Teresa Solana i Agustí Vehí, però no de Carles Quílez, en un nou misteri editorial sense resoldre. Els casos de Juli Alandes, Sebastià Jovani i Llort són, fins ara, les excepcions del que hauria de ser la tònica habitual: publicar novel·la negra i policíaca catalana. Aprofitant l’avinentesa hi han tingut cabuda també els guanyadors del Premi RBA, cas de Philip Kerr, Harlan Coben i Patricia Cornwell, per finalment destacar quatre títols d’Agatha Christie que no acabem de veure què hi fan en una col·lecció que es titula “La Negra”. Jaume Fuster ja alertava, fa anys, que la col·lecció publicaria autors més recents: «El concepte de “sèrie negra” no serà interpretat a “La Negra” de manera restrictiva. El gènere, en la seva accepció americana, comporta sempre uns ingredients de violència i erotisme que no es donen a la novel·lística equivalent europea. S’inclouran, doncs, relats de misteri o d’investigació, l’exemple més evident dels quals serien les obres d’Agatha Christie, tot i que aquesta autora que va escriure entre els anys vint i trenta quedarà fora de la nova col·lecció, dedicada a autors molt més moderns. “La Negra” oferirà, d’altra banda, un segell identificatiu per a diversos autors catalans que conreaven el gènere». (“La Negra” reivindica la novel·la policíaca europea", Avui, 2-XI-1986, p. 29).

I així s’arribava a una situació ben dispersa de continguts i de línia editorial. Mentre se’n desvinculava progressivament Oriol Castanys ―responsable de l’absorció de La Magrana per part de RBA―, Isabel Obiols deixava La Magrana el maig de 2011 i hi havia un buit ―cobert en la pràctica per Anik Lapointe― fins el febrer de 2012, quan finalment ocupà el seu lloc Jordi Rourera. Aquesta indefinició era explicada pel director general de RBA, Joaquim Palau: «No hi ha un perquè. Han estat uns mesos que havíem de reorganitzar molts àmbits del grup i la Magrana n'era un, però no era el prioritari. Alhora, ha estat un temps que ens ha servit per reflexionar sobre quin paper volíem que jugués el nostre segell de llibres en català. I la conclusió és que per RBA el català és una aposta estratègica dins d'aquest gran grup de continguts que volem ser.» Palau encara matisava algunes idees i el perquè de la tria de Jordi Roureda, antic editor de Grup 62 i d’Ara Llibres. «Però també volíem que la filosofia de treball de La Magrana s'adaptés a la filosofia de treball del grup, perquè no era així sempre. Volem que la Magrana sigui un segell de prestigi amb l'esperit empresarial de RBA. I quan vam tenir clar tot això, ens vam posar a buscar una persona fiable, que és més difícil del que sembla: jove però amb 'background' cultural, que pugui entendre el món contemporani i adaptar-se a la metodologia de RBA. El món de l'edició ha canviat molt. Els usos i costums d'avui són molt diferents». (http://www.vilaweb.cat/noticia/3984552/20120215/magrana-repren-rumb-mesos-dindefinicio.pdf)

Potser els usos i costums d’avui són molt diferents, però La Magrana haurà perdut definitivament la possibilitat de donar continuïtat a la seva històrica col·lecció i, el pitjor de tot, és que està passant de ser un projecte engrescador a ser una col·lecció sense rumb, sense saber on va, on Wilkie Collins ja és al costat de Chandler o del darrer best seller. És això la normalització?

Més informació

NUEVOS PÚBLICOS PARA LA NOVELA POLICÍACA: LOS CLUBES DE LECTURA PARA JÓVENES FLANAGAN

CLIJ, septiembre de 2007, núm. 207

Los Clubes de Lectura para jóvenes Flanagan han sido una primera y exitosa experiencia en España en el ámbito de la novela policíaca. Participaron alumnos de diez IES de Barcelona, y se enmarcó dentro del encuentro de novela negra BCNegra 2007. El coordinador cuenta los entresijos del proyecto en las siguientes páginas.

En 2005, con motivo del Año del Libro y la Lectura, se celebró en Barcelona el Primer Encuentro Europeo de Novela Negra, un encuentro en homenaje al gran autor y padre literario de Pepe Carvalho, el desaparecido Manuel Vázquez Montalbán, que congregó en la capital catalana a los más conocidos autores policiacos europeos del momento.

El éxito de público y la repercusión mediática que obtuvo dicho evento, decidieron al consistorio barcelonés a repetir anualmente el encuentro de novela negra con el nombre de BCNegra, comisariado por Paco Camarasa, el inquieto librero de Negra y Criminal.

Para la edición de 2007, el Instituto de Cultura de Barcelona y el Consorcio de Bibliotecas, organizadores del encuentro, se plantearon la necesidad de la creación y ampliación de nuevos públicos y el fomento de la lectura policiaca entre los jóvenes, y así nació la experiencia de los Clubes de Lectura para jóvenes “Flanagan”, proyectados y coordinados por Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila de L’Hospitalet, biblioteca que cuenta con el primer fondo especial dedicado al género negro y policiaco del país.

Flanagan es, sin lugar a dudas, el personaje más popular y de más largo recorrido de la literatura juvenil española de los últimos treinta años, y goza del favor de un público adolescente que continua interesándose por las aventuras del joven detective; y Andreu Martín y Jaume Ribera, sus creadores, son además unos magníficos comunicadores, ámpliamente curtidos en el cuerpo a cuerpo con el público escolar.

El proyecto de los clubes de lectura se gestó durante el verano de 2006, el Consorcio de Bibliotecas de Barcelona lo ofertó al Instituto Municipal de Educación de Barcelona, y éste lo incluyó en el Programa de Actividades Escolares como actividad literaria, y fue presentado a principios del curso escolar 2006-2007 como una de las actividades culturales ofertadas a los IES de la ciudad.

¿Qué es un club de lectura?

Desde los años ochenta se ha ido imponiendo el modelo anglosajón del club de lectura como una de las mejores fórmulas para el fomento de la lectura. La combinación de la lectura individual y la tertulia en grupo para comentar un libro, hace que el participante enriquezca su lectura con los comentarios y aportaciones de los otros miembros, se esfuerze en leer determinados libros que en otras circunstancias posiblemente no leería y establezca vínculos con el resto de miembros del club. Los clubes de lectura suelen tener entre 10 y 20-25 miembros y un coordinador modera las tertulias.

Este modelo, que en los países anglosajones lo impusieron librerías y bibliotecas, se ha introducido en nuestro país básicamente a través de las bibliotecas públicas y, posteriormente, de librerías y centros culturales. En estos últimos años han aparecido también los clubes de lectura especializados, bien por la tipología de sus miembros (mujeres, jóvenes, tercera edad...), bien por la tipología de los libros (poesía, teatro, novela histórica, novela negra, cómic, lenguas extranjeras...).

En el caso de los clubes especializados en novela negra, el de la Biblioteca la Bòbila fue pionero en España y comenzó sus actividades en enero de 2000. En estos momentos han aparecido otros, como el “Club de Lectura de las Damas del Crimen”, “Crimen con Sabor Latino” y “Nuestros Clásicos” de la Librería especializada Negra y Criminal de Barcelona; los “Club de Lectura de Novela Negra” de las bibliotecas de Montbau (Barcelona) y Santa Oliva (Olesa de Montserrat); el “Grupo de Novela Policiaca” de la Biblioteca Pública de Lleida; el “Club de Lectura de Géneros ‘El Grito’” de la Biblioteca Pública de Albacete; el “Club de Lectura Escarlata” de la librería Estudio en Escarlata de Madrid; el “Grupo de Lectura de Novela Negra” de la AECC (Asociación de Estudios Científicos y Culturales) de Premià de Mar; el “Taller de Lectura Especial Detectives y Novela Negra” de la Biblioteca Pere Calders (Viladecavalls) y el “Club de Lectura de Novela Negra” del Centro Social Seco de Madrid.

Por otra parte la Biblioteca la Bòbila ya tenía cierta experiencia en la organización de clubes de lectura temporales centrados en un personaje literario detectivesco, ya que en 2005 y por encargo del Area de Cultura de la Diputación de Barcelona, había proyectado y coordinado con gran éxito los Clubes de Lectura Guido Brunetti (1), en los que participaron clubes de lectura de diez municipios de la provincia de Barcelona y que se clausuraron con dos encuentros de los lectores con la autora de la serie, Donna Leon, en la Bòbila de L’Hospitalet y Vapor Badia de Sabadell.

Por lo que respecta a clubes de lectura para jóvenes especializados en novela policiaca, los Clubes de Lectura “Flanagan” serían la primera experiencia española.

Organización y funcionamiento

El proyecto de Clubes de Lectura para jóvenes “Flanagan” se planteó como la creación temporal de clubes de lectura sobre la serie protagonizada por el detective Flanagan, en el ámbito escolar de la ciudad de Barcelona y enmarcado dentro del encuentro de novela negra BCNegra 2007, con los objetivos de fomentar la lectura de novela policiaca entre los jóvenes, promocionar los clubes de lectura para jóvenes, crear vínculos entre los jóvenes lectores y crear un espacio de diálogo entre lectores y autores.

El Consorcio de Bibliotecas de Barcelona ofertaba a los IES de la ciudad un total de 10 clubes de lectura, con un máximo de 30 miembros por club, y organizó una reunión informativa con los IES interesados en el proyecto, en la que también participó Andreu Martín, donde se expusieron a los profesores los objetivos de los clubes de lectura, así como su calendario y organización.

La editorial que publica en catalán la serie Flanagan, Columna, apoyó incondicionalmente el proyecto desde el principio, editando un punto de lectura específico para la ocasión y donando la mitad de los ejemplares necesarios para llevar a cabo la experiencia, mientras que el resto fue adquirido por el Consorcio de Bibliotecas de Barcelona. Se organizaron los lotes de manera que cada IES recibiera un lote de 30 ejemplares, procurando que fuera un título que no se hubiera leído en clase. También se buscó una moderadora para los clubes que fuera una persona externa a los centros educativos, Mercè Carrillo, que habitualmente coordina otros clubes de lectura en las bibliotecas públicas de la ciudad, y recibió de la organización como documento de apoyo La construcció del text (2), una conferencia de Andreu Martín y Jaume Ribera que repasa los objetivos y método de escritura a cuatro manos de los autores.

Los lotes de 30 ejemplares fueron distribuidos entre los alumnos participantes en los clubes de cada IES a mediados del mes de diciembre de 2006, para su lectura individual entre las vacaciones de Navidad y el mes de enero, y se planificaron las tertulias de cada club entre la última semana de enero y la primera de febrero de 2007, de manera que se pudiera realizar un encuentro entre los participantes de los clubes de lectura y los autores de la serie durante BCNegra 2007, el encuentro de novela negra de Barcelona, que tuvo lugar del 5 al 10 de febrero.

El encuentro

Se planeó que el encuentro se desarrollara en la Biblioteca Jaume Fuster y que en las mismas fechas tuviera lugar la exposición Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca (3), una exposición itinerante producida por el Servicio de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona, con materiales documentales de la Biblioteca la Bòbila, a la que se le añadió para la ocasión un nuevo panel dedicado al joven detective Jaume Anguera, más conocido como Flanagan, para que los participantes de los clubes de lectura pudieran realizar un recorrido por los grandes detectives literarios que ha producido la novela negra y policiaca desde Dupin de Edgar Allan Poe, pasando por Sherlock Holmes, Poirot, el agente de la Continental, Maigret, Philip Marlowe o Lew Archer, hasta llegar a los más recientes, con Pepe Carvalho a la cabeza, seguido de Kinsey Millhone, Ricardo Méndez, Easy Rawlins, Wallander, Brunetti, Montalbano, Fabio Montale o Petra Delicado.

El jueves 8 de febrero a las once de la mañana la sala de actos de la Biblioteca Jaume Fuster estaba abarrotada por 300 adolescentes venidos de los diez IES (4) participantes en el proyecto, y Andreu Martín y Jaume Ribera estuvieron contestando las preguntas de un público entregado que, literalmente, los asaltó al finalizar el acto para que les dedicaran los ejemplares protagonizados por Flanagan. Fue un éxito total.

Hacia finales de marzo el Instituto de Cultura de Barcelona convocó a los IES participantes para valorar la experiencia que, unánimemente, valoraron como muy positiva, con muchos escolares enganchados a la serie y que, en algunos casos, habrá sido el embrión para la creación de un club de lectura juvenil en alguno de los centros.

* Jordi Canal es especialista en novela negra, director de la Biblioteca la Bòbila de L'Hospitalet, y coordinador de los Clubes de Lectura para jóvenes Flanagan

Notas.

1. Jordi Canal. "Los Clubes de Lectura Guido Brunetti: lee con nosotros las novelas de Donna Leon", en Revista de Literatura, 214 (2005)

2. "La construcció del text" (conferència a quatre mans i dues veus d'Andreu Martín i Jaume Ribera). http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/dossiersgust/conf_text.pdf

3. Jordi Canal. Detectius: els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca: Exposició. Barcelona: Diputació, 2006.

4. Los IES participantes y las novelas de la serie que leyeron sus alumnos fueron: Bosc de Montjuïc -No demanis llobarro fora de temporada-; Montjuïc -Tots els detectius es diuen Flanagan-; Valldemosa -No te’n rentis les mans, Flanagan-; L’Alzina -Flanagan de luxe-; Jaume Balmes -Alfagann és Flanagan-; XXV Olimpíada -Flanagan blues band-; Les Corts -Flanagan 007-; A.G. de Mundet -Només Flanagan-; Pau Claris -Els vampirs no creuen en Flanagans-; Príncep de Viana -Jo tampoc em dic Flanagan-.

PDF

Més informació