18.2.26

13.2.26

LAS HORAS SECRETAS, DE MICK HERRON (SALAMANDRA)

 


Mick Herron. Las horas secretas. Traducción de Antonio Padilla Esteban. Barcelona: Salamandra, 2026 (Salamandra Black). ISBN: 979-13-87640-03-3

Investigar al Servicio Secreto es tan difícil como librarse del hedor de un tejón muerto.

Durante dos años, la investigación gubernamental Monochrome ha intentado destapar irregularidades en el MI5 sin más resultado que una serie de callejones sin salida. Griselda Fleet y Malcolm Kyle, los dos funcionarios asignados al proyecto, tienen acceso ilimitado a los archivos confidenciales del Servicio, pero su trabajo parece condenado al fracaso.

Durante décadas, el MI5 ha ocultado lo sucedido en la recién reunificada Berlín, y pretende que siga siendo así. La investigación se hunde, y Griselda y Malcolm ven cómo sus carreras naufragan bajo la lluvia incesante de Londres. Hasta que aparece el expediente OTIS: la historia enterrada de una operación clasificada en el Berlín de 1994 que acabó en tragedia y escándalo, y cuyo encubrimiento ha reescrito treinta años de la historia del Servicio Secreto.

febrer 2026



10.2.26

DEL POLICIAL CLÁSICO AL POST-NEOPOLICIAL, DE MARIA CARPIO-MANICKAM (PURDUE UNIVERSITY PRESS)

 


Maria Carpio-Manickam. Del policial clásico al post-neopolicial: La estética del crimen en la narrativa mexicana, 1940–2020. West Lafayette, in: Purdue University Press, 2025. xi, 247 p. (Purdue Studies in Romance Literatures; 36). ISBN: 978-1-62671-125-9.

Del policial al post-neopolicial: La estética del crimen en la narrativa mexicana, 1940-2020 es un estudio comprensivo de la narrativa criminal mexicana desde una perspectiva cultural, de género, social, política y literaria. Este libro abarca las diferentes facetas de la evolución de la narrativa criminal mexicana durante los últimos ochenta años: el policial clásico (1940–1960s), el género negro (1970s), el neopolicial (1980–2000), la narconarrativa (1990s-presente), y el post-neopolicial (2000-presente). La primera sección del libro ofrece una vista panorámica del inicio y evolución de la narrativa criminal en los Estados Unidos, su adopción por los escritores mexicanos en los años 1940s y los sucesivos cambios por los cuales el género ha atravesado durante sus diferentes facetas. Entre los escritores que se analizan en detalle en esta sección se encuentran Paco Ignacio Tabo II, Rafael Ramírez Hereda y Juan Hernández Luna. Cabe destacar que la autora de este libro ha acuñado un término nuevo, el post-neopolicial, para describir las formas más vigentes de la narrativa criminal mexicana del siglo veintiuno, ejemplificada en un corpus de novelas que retratan las realidades contemporáneas. La segunda mitad del libro se enfoca en la evolución de la narrativa criminal escrita por mujeres desde 1940 hasta el tiempo presente: de la fórmula clásica a las narrativas realistas contemporáneas protagonizadas por personajes femeninos subversivos en las obras de María Elvira Bermúdez, Margos de Villanueva, Rosa Margot Ochoa, Ana María Maqueo, Carmen Boullosa, Myriam Laurini, Susana Pagano, Liliana Blum, Cristina Rivera Garza, Ana Ivonne Reyes Chiquete, Orfa Alarcón, Malú Huacuja del Toro y otras.

febrer 2026




5.2.26

TIERRA DE NADIE (2025), D'ALBERT PINTÓ

 


Direcció: Albert Pintó
Guió: Fernando Navarro
Música: Sara Cáceres Huerta
Fotografia: David Acereto
Repartiment: Luis Zahera, Karra Elejalde, Jesús Carroza, Vicente Romero, Paula Díaz, Damián Alcázar, Jero Medina, Emilio Palacios, Tamara Casellas, Mona Martínez, Paco Mora, Antonio Gil, Antonio Gómiz, Mila Fernández
Productora:  Esto También Pasará, Glow, RTVE, Canal Sur
Any: 2025

febrer 2026


LES DONES DE LA "SÉRIE NOIRE"

 


5 de febrer 2026

https://fima.ub.edu/edl/les-dones-de-la-serie-noire/



Levet, Natacha; Tadié, Benoît. Les femmes de la Série noire. Présent. Stéfanie Delestré. Paris: Gallimard, 2025. 173 p. (Série noire). ISBN 978-2-07-310182-2.

Amb motiu del 80è aniversari de la «Série noire» de Gallimard, col·lecció fundada el 1945 per Marcel Duhamel, ens arriba aquest assaig signat per dos dels més grans estudiosos actuals de la novel·la negra, Natacha Levet i Benoît Tadié. La primera, professora i investigadora a la universitat de Llemotges, autora de Roman noir, une histoire française (PUF, 2024); el segon, professor de literatura americana a la universitat París-Nanterre i autor de dos remarcables estudis: Le polar américain, la modernité et le mal (PUF, 2006) i Front criminel: une histoire du polar américain (PUF, 2018).

Les femmes de la Série noire és un assaig menor i tanmateix interessantíssim, que ve a afegir-se a una gran quantitat de bibliografia crítica que ha generat aquesta col·lecció a França al llarg dels anys.[1] L’estudi, presentat per Stéfanie Delestré, l’actual directora de la «Série noire» i primera dona a comandar-la, s’exposa en una introducció i dues parts, on Levet i Tadié fan un recorregut exhaustiu i posen en valor el paper de la dona a la col·lecció que va donar nom a un gènere literari i que habitualment s’ha considerat adreçada als homes.

La introducció serveix als autors per posar-nos en antecedents del «diàleg transatlàntic» que s’estableix durant el període d’entreguerres a París –en aquell moment «capital mundial de la literatura»– a la comunitat francoamericana en la qual destaquen intel·lectuals com Gertrude Stein, Sylvia Beach, Colette, Cocteau, Max Jacob, Gaston Gallimard, Ezra Pound, André Gide o Ernest Hemingway entre d’altres, que transforma el món literari i renova la cultura europea amb el jazz, el cinema i la literatura que arriben dels Estats Units. Agents literaris nord-americans s’instal·len a París i Gallimard es relaciona amb l’editorial novaiorquesa Knopf i l’agència Bradley, que representa autors com James M. Cain, Dashiell Hammett, Dos Passos o William Faulkner, i aquest «diàleg transatlàntic», interromput durant l’ocupació alemanya, es reprendrà un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial i la «Série noire» en serà la primera materialització.

La primera part, «La fabrique de la Série noire: une affaire de femmes», està dedicada al que podríem dir la cuina de la col·lecció. Massa sovint, quan es fa referència a les dones vinculades amb una col·lecció, hom es limita a inventariar les autores que hi han publicat, bandejant de manera sistemàtica les que n’han fet possible la publicació. I aquesta és, sens dubte, la part més interessant d’aquest llibre, perquè els coautors tracen una trajectòria pels diferents treballs desenvolupats per dones en el si o prop de l’editorial. Comencen per la mítica coberta, obra de la dissenyadora Germaine Gibard, que més tard es convertiria en Mme. Duhamel, després d’haver-se descartat la proposta de Roger Allard d’un disseny de petites flors verdes sobre fons blanc, que Duhamel trobava massa bucòlica per a la temàtica de la col·lecció. També destaquen la relació amb les agents literàries, algunes de grans agències, com la Bradley o la Hoffman, i d’altres que es van imposant en el paisatge parisenc de l’època, com les creades per dues dones, com són el Bureau littéraire de Denyse Clairouin i el Bureau littéraire International de Marguerite Scialtiel, que asseguren les connexions entre la «Série noire» i la producció anglòfona hardboiled.

Continua la primera part del llibre amb un apartat dedicat a la traducció, on s’exposa la dèria de Duhamel –que va dirigir la col·lecció fins el 1977–, de cercar l’oralitat més que l’academicisme, i reclutar els traductors entre la xarxa d’amics artistes, intel·lectuals, poetes, gent del cinema i del teatre. A Duhamel li agrada especialment el llenguatge periodístic, i entre les dones s’assenyalen Wanda Kosakiewicz, Michelle Vian –dona de Boris Vian–, France-Marie Watkins o Jane Fillion. De fet, durant la direcció de Duhamel, el 44,5 % de les traduccions són fetes per dones, tot i que aquestes representen només la meitat dels traductors homes. Així mateix, es fa menció del fet que hi ha nombroses traduccions signades per dos traductors, algunes vegades fruit del treball col·laboratiu, però sovint la traducció encarregada passa per mans de l’equip editorial que la torna a treballar, per infondre-li el to, l’argot i el ritme de la casa. Finalitza aquesta part amb la menció de les col·laboradores de Duhamel, secretàries, lectores, correctores i traductores, entre les quals posen de relleu Janine Hérisson, Minnie Danzas, Jeannie Chauveau, Jeanne Witta o Odile Lagay, que ajuden el director a donar forma a la col·lecció. Entre les marques de la casa, la limitació de 256 pàgines –i el que no hi cap, va fora– i la «normalització» de les traduccions tal com les vol Duhamel.

La segona part, «Les autrices américaines de la Série noire», fa un repàs per l’obra publicada a la col·lecció de cinc autores nord-americanes, d’entre el centenar d’escriptores que hi han aparegut des dels inicis i fins el 2025. Cal tenir en compte que entre 1945 i 1977, de les 1.722 novel·les que s’hi publiquen, només 42 són escrites per 26 dones. D’aquestes, cinc, publicades durant la direcció de Duhamel: Gertrude Walker com a primera dona publicada a la col·lecció el 1951, Dolores Hitchens i Elisabeth Sanxay Holding com a les més ben representades, amb cinc i dos títols respectivament, i Leigh Brackett i Marty Holland. S’hi afegeix, a manera de bonus track, un apartat dedicat a Janine Oriano, la primera dona francesa a publicar a la sèrie el 1971, coneguda literàriament com Janine Boissard. Aquesta part es complementa amb la bibliografia de les autores citades i una llista de les escriptores publicades a la «Série noire» des del 1945 fins el 2025.

Un interessant recorregut pel paper de les dones en un món –una col·lecció– d’homes, que ha anat evolucionant des de finalitzada la Segona Guerra Mundial fins a dia d’avui. L’edició es complementa amb divuit fotografies en blanc i negre a tota pàgina i, com a curiositat, en aquests vuitanta anys, a la col·lecció s’hi ha publicat tres títols de Maria Antònia Oliver i dos de Dolores Redondo.


_____________________________

[1] A més d’una gran quantitat d’articles i números monogràfics de revistes, vegeu els següents assajos:

  • Besnier, Lionel; Hayes, Adam. L’argot du polar: cadavre exquis de la «Série noire». Illust., Adam Hayes. Paris: Gallimard, 2015.
  • C’est l’histoire de la «Série noire»: 1945-2015. Dir., Franck Lhomeau et Alban Cerisier; avec la collaboration de Benoît Tadié, Claude Mesplède, Patrick Raynal et Aurélien Masson; avant-propos d’Antoine Gallimard. Paris: Gallimard, 2015.
  • Giraud, Robert; Ditalia, Pierre. L’argot de la «Série noire». «Vol. 1, L’argot des traducteurs». Nantes: Joseph K., 1996.
  • Lauterbach, Arlette; Raybaud, Alain. Le livre de cuisine de la «Série noire». Préf., Patrick Raynal. Paris: Gallimard, 1999.
  • Lauterbach, Arlette; Raynal, Patrick. Le livre des alcools de la «Série noire». Préf., Jean-Marie Laclavetine; illust., Joëlle Jolivet. Paris: Gallimard, 2001.
  • Mesplède, Claude; Schléret, Jean-Jacques. S.N.: voyage au bout de la Noire: inventaire de 732 auteurs et de leurs œuvres publiés en séries Noire et blème, suivi d’une filmographie complète. Paris: Futuropolis, 1982.
  • Mesplède, Claude; Schléret, Jean-Jacques. S.N.: voyage au bout de la Noire: inventaire des auteurs et de leurs œuvres publiés en séries Noire et Blème, suivi d’une filmographie complète. Additif-mise à jour 1982-1985. 56 auteurs nouveaux des compléments d’information… Paris: Futuropolis, 1985.
  • Mesplède, Claude. Les années «Série noire»: bibliographie critique d’une collection policière. Amiens: Encrage, 1992-2000. 5 vol.
  • Mesplède, Claude; Schléret, Jean-Jacques. Les auteurs de la «Série noire», 1945-1995. Éd. rev. et complétée par Claude Mesplède de «Voyage au bout de la Noire». Nantes: Joseph K., 1996.


3.2.26

2.2.26

31.1.26

30.1.26

SENDAS MARCADAS (1957), DE JUAN BOSCH

 


Direcció: Juan Bosch
Guió: Miguel Iglesias, Juan Bosch, Rafael J. Salvia
Música: Juan Durán Alemany
Fotografia: Ricardo Albiñana, Sebastián Perera
Repartiment: Adriano Rimoldi, Antonio Puga, Ana Amendola, Francisco Piquer, Montserrat Julió, Luis Induni, Santiago Medrano, Paco Martínez Soria, Ángel Jordán, Víctor Israel
Productora: Urania Films
Any: 1957

gener 2026



29.1.26

MANOS SUCIAS (1957), DE JOSÉ ANTONIO DE LA LOMA

 


Direcció: José Antonio de la Loma
Guió: José Antonio de la Loma, Luis S. Poveda, Francisco Pérez-Dolz
Música: Roberto Nicolosi
Fotografia: Cecilio Paniagua
Repartiment: Amedeo Nazzari, Katia Loritz, Francisco Piquer, Lidia Alfonsi, Umberto Spadaro, Carles Lloret, Jesús Colomer, Carlos Ronda
Productora: Galatea Film, Pecsa Films
Any: 1957

gener 2026



28.1.26

Subscriure's a: Comentaris (Atom)