Serra d'Or, núm. 798, juny 2026
Vist amb una certa perspectiva, ara que
«crims.cat» arriba al número 100, sembla un bon moment per analitzar un catàleg
que s’ha anat configurant en el transcurs de quinze anys i ha evolucionat fins
a convertir-se en l’actual gran col·lecció de novel·la negra i policíaca en
català.
L’aparició el gener 2012 d’una nova
col·lecció patrocinada per l’editorial Alrevés amb dos títols, Història de mort d’Andreu Martín i Torn de nit d’Agustí Vehí, era ja tota
una declaració d’intencions. Comentava el crític i editor francès François
Guérif en una entrevista, que «el primer títol d’una col·lecció és vital,
perquè és el símbol d’un desig editorial» i, en aquest cas, no pot ser més cert.
El veterà Andreu Martín és el gran autor del gènere en català, havia publicat
en col·leccions com «La Negra» o «La Cua de Palla», de les quals «crims.cat»
se’n sent hereva, i enllaçava la tradició amb la modernitat d’una col·lecció
que pretenia recollir els millors escriptors actuals. Així, Agustí Vehí
representava la nova fornada d’aquest segle i és l’autor que n’ha donat alguns
dels millors fruits fins a la seva prematura mort. Al llarg de l’any s’hi
afegirien dues traduccions: Crònica dels
bons trinxeraires, del portuguès Mário Zambujal, i Pluja negra, de l’italià Flavio Soriga. Amb aquests quatre primers
títols de 2012, l’Àlex Martín Escribà marcava ja la direcció de la línia
editorial de la col·lecció. Autors catalans consagrats i novells i traduccions
d’obres europees inèdites al nostre país, tant en català com en castellà.
Així doncs, al llarg d’aquests anys hem
vist com «crims.cat» es convertia en la casa de l’Andreu Martín (sol o en
companyia d’altri); que la col·lecció aplegava la quasi totalitat de l’obra de
l’Agustí Vehí; que a Catalunya s’hi podia llegir amb normalitat autors
valencians, des de Xavier Aliaga i Juli Alandes, fins a Gregori Royo, Silvestre
Vilaplana, Lev R. O’Leory o Joan Carles Ventura; que al catàleg s’hi troben
autors de llarg recorregut com Isabel-Clara Simó, Margarida Aritzeta, Rafael
Vallbona o Xulio Ricardo Trigo; però també, molts d’apareguts al tombant de
segle i les darreres dècades, com Llort, Teresa Solana, Jordi de Manuel, Susana
Hernández o Ferran Grau entre molts d’altres, i que el ventall d’obres
publicades per autors catalans demostra que la negror pot admetre molts
matisos. Per altra banda, hem vist com poc a poc s’hi ha anat incorporant la
recuperació d’alguns dels nostres clàssics: Manuel de Pedrolo, Maurici Serrahima,
i ara Rafael Tasis amb aquest òmnibus que aplega per primera vegada en un sol
volum la trilogia policíaca barcelonina protagonitzada pel comissari Jaume
Vilagut i el reporter Francesc Caldes. A més, a la col·lecció s’hi ha publicat
algunes antologies de relats —Barcelona,
viatge a la perifèria; Somia Philip
Marlowe amb xais elèctrics? o Vapor
negre: Barcelona steampunk 1911—; un recull d’articles del mateix Àlex
Martín Escribà sobre la novel·la policíaca catalana, i edita des de 2014 el
Premi Memorial Agustí Vehí convocat per l’Associació en Negre en col·laboració
amb l’ajuntament de Tiana, i des de 2022 el Premi Margarida Aritzeta – Vila de
Creixell amb la contribució del consistori d’aquesta vila.
Més rellevant, al meu parer però de manera
massa tímida, és la incorporació d’obres inèdites d’autors europeus, en una
aposta a la que sembla han renunciat editorials que en el passat van ser
cabdals per a la recepció del gènere en la nostra llengua. I aquesta tasca, la
de traduir autèntiques joies d’autors de països del nostre entorn, és la que
marca la diferència i fa gran «crims.cat». Trobar en un catàleg obres dels
francesos Jean-Claude Izzo, Didier Daeninckx, Dominique Manotti, Sandrine
Collette, Marie Vindy, François Thomazeau, Franck Bouysse o Hervé Le Corre;
dels italians Massimo Carlotto, Sara Bilotti, Andrea Capellani o Flavio Soriga,
portuguesos com Mário Zambujal o el gallec Diego Ameixeiras, prestigia el
catàleg i els autors que hi publiquen. A més a més, des de 2022 i ara sota els
auspicis de Clandestina Editorial, «crims.cat» i «Al margen» de l’editorial
Sajalín treuen cada any alhora un títol d’autor nord-americà o anglosaxó, l’una
en català i l’altra en castellà, i així han aparegut Ciutat morta, de Shane Stevens; La
lluna sobre l’asfalt, de David Goodis, i Dies foscos a la ciutat, de Gene Kerrigan. Aquesta entrada de la
literatura anglòfona ha plantejat de manera natural la necessitat de rescatar igualment
obres de grans clàssics nord-americans que no havien estat traduïdes, iniciada
amb la novel·la de Goodis a qui ha seguit No
hi ha pitjor fúria de l’infern de Charles Williams.
Si a tot el que hem exposat anteriorment hi afegim
el complement de la sèrie groga, l’única dedicada a l’assaig en català sobre el
gènere negre i policíac, que posa a l’abast dels lectors obres divulgatives,
rigoroses i documentades en un clar homenatge al gran especialista que va ser
Xavier Coma, és clar que ens trobem davant la col·lecció que ocupa la
centralitat de l’edició del gènere en català. Una iniciativa cultural
engrescadora i de llarg recorregut que, emmirallant-se en el passat, es
projecta cap al futur. Alcem la copa i desitgem llarga vida a «crims.cat»!
