Rivero Grandoso, Javier (coord.). El cuerpo del delito: estudios sobre el género criminal. Fermín
Domínguez Santana, Alberto García-Aguilar y Javier Rivero Grandoso (eds.). Arganda
del Rey: Verbum, 2023. 234 p. (Ensayo). ISBN: 978-84-1337-957-9. 24,90 €.
Coordinat per Javier Rivero Grandoso, director de la Cátedra Cultural de Género Criminal que la Universidad de La Laguna dedica des de 2021 al malaguanyat escriptor canari de novel·la negra Antonio Lozano (1956-2019), El cuerpo del delito —com l’anterior volum Disecciones del género criminal (Verbum, 2021)— es presenta com un recopilatori d’estudis literaris amb la intenció d’investigar i difondre aquest gènere narratiu, que sembla que comença a desvetllar l’interès dels cercles acadèmics.
El volum, editat per Verbum i finançat pel Cabildo de Gran Canaria, aplega algunes de les comunicacions del VII Seminario Internacional Tenerife Noir de Investigación en el Género Negro, col·laboració universitària anual dins el festival atlàntic de gènere negre Tenerife Noir, i es presenta amb una introducció del coordinador, «Sobre novelas policiales», on exposa la voluntat i continguts de l’obra que s’articula en quatre apartats.
El primer recull cinc estudis centrats en obres literàries produïdes a Espanya i Llatinoamèrica: Sergio García García aprofundeix en la interessant relació de la poesia a la sèrie Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán; Rocío Peñalta Catalán analitza la novel·la Desprendimiento de rutina de Pablo Aranda (Arguval, 2003) com a paròdia de les novel·les de detectius; Lucia Filipova estudia la sèrie de Teresa Solana dedicada als bessons Borja i Eduard Masdéu des del punt de vista de la novel·la picaresca; Alba Diz Villanueva investiga les obres ambientades als marges, a la perifèria de Buenos Aires, i contraposa les villas miseria que apareixen a La mala de Demian Konfino (Ciccus, 2017) i Santería de Leonardo Oyola (Negro Absoluto, 2008), amb el country de Betibú de Claudia Piñeiro (Alfaguara, 2021) (on podria haver afegit Retrato de familia con muerta del també argentí Raúl Argemí [Roca, 2008]); i Natalia Oberli realitza una lectura criminal de Son de almendra de Mayra Montero (Círculo de Lectores, 2007).
El segon apartat està dedicat a les arts audiovisuals i s’hi presenten tres estudis sobre cinema i sèries de televisió. Paula Cabrera Castro analitza la confluència del director de cinema mexicà Arturo Ripstein amb la guionista Paz Alicia Garciadiego —ambdós amb idèntica visió sòrdida de la vida—, al melodrama noir La perdición de los hombres; un bon treball que només desmereix el desconeixement del concepte noir per part de l’autora: «Desde el principio, sabemos quiénes son los asesinos, subvirtiendo uno de los grandes leitmotivs del noir, que es el descubrimiento de los actantes del crimen»[1] (p. 106). Isabel Castells Molina estudia el film Ensayo de un crimen de Luis Buñuel tant des del punt de vista dels elements que conté de cinema negre com dels de l’humor. Finalment, José Antonio Pérez Bowie explora la sèrie televisiva El caso a la qual aplica el concepte de flexinarrativa, concepte encunyat per Robin Nelson.[2]
Les relacions del cinema i la literatura són el tema del tercer apartat, format per tres treballs. Raquel Ortiz García estudia el pas de la novel·la al guió literari de Las flores no sangran, de l’autor canari Alexis Ravelo (Alrevés, 2018). A continuació, Julio Peñate Rivero analitza la novel·la paròdica Triste, solitario y final de l’argentí Osvaldo Soriano (Seix Barral, 2010) i la seva relació amb el cinema, amb l’estructura en seqüències de l’obra i l’aparició de multitud de personatges cinematogràfics a l’argument —Philip Marlowe, Stan Laurel, Dick van Dyke, John Wayne, Charles Chaplin...—, i tanca aquest apartat una investigació a càrrec de Ludovico Longhi sobre el film político-policíac Investigación sobre un ciudadano libre de toda sospecha amb el qual Elio Petri va obtenir el 1970 un gran èxit tant de crítica com de públic.
Finalitza el volum amb un apartat dedicat a dos estudis teatrals. El primer, d’Alejandro Coello Hernández, centrat en la relació del canari Claudio de la Torre, com a autor i director d’escena, amb el teatre policíac dels anys cinquanta. L’últim estudi, d’Óscar Fernández Poza, fa un recorregut pel teatre policíac català al Raval barceloní del primer terç del segle XX.
En total, tretze estudis l’interès dels quals està directament relacionat amb el coneixement que tingui el lector de l’obra analitzada. És clar que per als integrants de la comunitat acadèmica publicar és fonamental de cara a les acreditacions, avaluacions, contractes i promocions, i així sovinteja l’edició d’actes de congressos, seminaris i reculls d’articles en volums o revistes científiques però, en un macrogènere especialment multiforme com és el criminal, potser seria bo per tal de donar una certa unitat a la compilació presentada, acotar l’abast dels estudis i centrar-los en un autor, corrent, aspecte o temàtica, fet que podria despertar la curiositat del públic més enllà del món universitari, pel fet de tractar-se d’un gènere eminentment popular.
[1] La investigació i descobriment de
l’assassí és una característica del cinema policíac, no pas primordial en el noir. De fet, hi ha molts films noir nord-americans on
l’espectador coneix l’assassí des del començament de la pel·lícula.
[2] Nelson, Robin. TV Drama in Transition: Forms, Values and
Cultural Change. London: MacMillan, 1997.
