Robert J. Courtine. Simenon i Maigret s'entaulen: Els plaers gormands de Georges Simenon i les receptes de Madame Maigret. Pròleg de Xavier Pla; traducció Eulàlia de Bobes Soler. Alella: Vibop, 2020. (Comissaris i detectius gormands; 1). ISBN: 978-84-120309-5-2.
«Georges Simenon és el mestre de la creació d’ambients, de la descripció d’espais, de l’evocació d’unes atmosferes realistes que són gairebé metàfora del món moral. Per això, no pot estranyar a cap lector seu (o futur) que en gairebé tots els seus llibres apareguin àpats abundants, receptes de cuina tradicional i apareguin bons vins i licors no sempre estomacals. Quan el comissari Maigret torna a casa, al famós número 130 del Boulevard Richard-Lenoir de París, a la cuina sol esperar-lo sempre una olla fumejant que omple d’olor tot el pis enorme. “Qu’est-ce qu’on mange?”, pregunta invariablement Maigret, poc sensible a la igualtat a l’hora d’entrar a la cuina… És un moment de felicitat, d’emoció sensorial, de satisfacció estètica, ben lluny dels sandvitxos adotzenats i el got de cervesa fresca que sovint s’ha d’empassar a correcuita al bar que hi ha davant per davant del Quai des Orfèvres, la seu de la policia judicial, on treballa.»
«L’esposa de Maigret, Louise, alsaciana, sap combinar les antigues receptes de la infantesa de Simenon, a Lieja (de la sopa de ceba als musclos amb patates fregides), amb tota mena de plats de la millor cuina francesa, del nord i del sud, des de les andouillettes fins a la bullabessa, del fricandó o la reconeguda blanqueta de vedella a tota mena de pastissos (els millors sempre són d’albercocs), i els de xocolata, ben dolços, tot cuinat amb molta mantega i crema de llet. Sempre acompanyat amb els millors vins populars, blancs o negres, alsacians o de Bordeus, secs o, també, dolços i ben afruitats.»
«Parlem d’una literatura sobre cuina que es basa sobretot en la memòria i que és a partir de la retina més que sensible de l’escriptor i dels seus records sensorials que es desplega als ulls dels lectors. “La bonne cuisine, c’est le souvenir”, va escriure Simenon. Potser sí. O potser és pura literatura.»
(Del pròleg ‘Quatre paraules’ de Xavier Pla)
octubre 2020
