20 de maig de 2020
Montero Aroca, Juan. La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965). Valencia: Tirant Humanidades, 2020. 403 p. (Plural). ISBN 978-84-18155-07-9. 29,90 €.
És poc freqüent la publicació d’assaigs sobre la novel·la criminal en el nostre país i menys encara si és centrat únicament en el moviment literari de la novel·la negra nord-americana, del qual encara ara en sobresurt el pioner, La novela negra de Javier Coma, publicat el 1980. Només per aquest fet ja hauríem de saludar l’aparició de La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965), de Juan Montero Aroca; ara bé, a vegades es troben llibres en què títol i contingut no s’adiuen, i aquest n’és un.
Pensaríem que som davant un llibre dedicat a la novel·la negra nord-americana —com sembla indicar títol i subtítol—, però només veure el sumari advertim que som davant una obra que tracta la novel·la criminal en el seu conjunt, des de la novel·la gòtica i d’horror anglesa del segle XVIII fins a la decadència de la novel·la negra nord-americana a mitjan anys seixanta del segle passat. L’autor fa un recorregut per la novel·la criminal des dels precursors i Edgar Allan Poe, el fulletó francès i la novel·la per entregues anglesa, la novel·la d’enigma, el London Detection Club, Georges Simenon, el thriller d’Edgar Wallace... fins arribar a la novel·la negra nord-americana: cent cinquanta pàgines —i set capítols de quinze— per introduir el tema del títol.
També semblaria que un llibre aparegut quaranta anys després de l’assaig de Coma hauria d’aportar noves visions i informacions sobre un moviment literari que en aquests anys, a diferència d’aquí, ha generat molt bones obres als Estats Units, França i Itàlia, posem per cas i,sobretot, sorprèn que un assaig publicat per una editorial acadèmica no contingui bibliografia ni índex onomàstic, tot i tenir una presentació de manual. Inclou fotografies intercalades al text, per tal d’il·lustrar la matèria, algunes tan poc afortunades com la de l’escriptor Jim Thompson (p. 341), confós amb un altre Jim Thompson antic agent de la cia i creador de la Companyia de la Seda de Tailàndia, potser perquè és la primera imatge que apareix a Google si es fa la cerca «Jim Thompson».
L’autor, Juan Montero Aroca, jurista de formació, magistrat de professió i lector de novel·la de gènere per afició, traspua el seu tarannà ideològic conservador i per bona part del llibre plana la idea que Carroll John Daly, creador del primer detectiu hard-boiled —que l’autor insisteix a anomenar John Daly Carroll—, va ser molt més influent que Dashiell Hammett, però que aquest ha tingut més renom gràcies a la seva militància comunista: «Carroll no fue un autor con tales convicciones políticas que lo llevaran a ingresar en el Partido Comunista de los Estados Unidos y, por ello, nunca tuvo propaganda que fuera organizada por grupo alguno en su favor. Al contrario, Dashiell Hammett fue cuidadosamente escoltado por las focas amaestradas de la fraternidad crítica y los cuidados regalados por ciertos grupos de presión» (p. 158). Aquest prejudici ideològic el trobem al llarg del llibre, amb afirmacions com: «Después de esta clase de demagogia barata se acaba por entender la razón por la que Javier Coma concluía que existía una lectura marxista de la novela, sin perjuicio de que Coma veía la posibilidad de lectura marxista en casi todas las novelas, lo que dice mucho de su posición ideológica», quan parla de la novel·la Uns lladres com nosaltres, d’Edward Anderson (p. 319), o «Naturalmente un relato escrito y publicado en 1933 tiene frases que hoy serían inadmisibles, dado el momento presente de la llamada ideología de género, una ideología que tiene sus raíces en el marxismo pseudo cultural» en citar un relat de Raymond Chandler (p. 210).
En definitiva, un llibre malaguanyat que potser hauria estat millor (i més honest) plantejar-lo com un recull de lectures personals sobre la novel·la criminal, ja que les prolixes biografies i resums argumentals amarats de prejudicis ideològics ocupen bona part de l‘obra, en la qual no es defineixen termes com hard-boiled o noir, i que potser hauria tingut algun interès fa cinquanta anys. Com se sol dir en català, saber el vent i no saber el torrent.
Jordi Canal i Artigas
Bibliotecari
Bibliotecari
